Diu la llegenda que una de les nombroses coves que contenen els boscos de Castellfestuc arriba fins a Palestina i és precisament aquesta la que fan servir els Màgics d’Orient per arribar a la Vall. Abans d’entrar al poble, però, passen per la clariana del Festuquer Vell i recullen totes les cartes que els nens han amagat entre les arrugues i forats del tronc de l’arbre miŀlenari. Després, seguint el corriol de fanalets que el matí abans han deixat els infants, baixen fins a Vilafestuc on els rebem amb crits i càntics de «Visca els tres màgics de l’Orient que porten coses a tota la gent!»…

El Aleph
	Autor	Jorge Luis Borges
	Editorial	DeBolsillo
	Primera Edició	1949 (2011 a deBolsillo)
	Tipus de Lectura	De tren.
	Compra	elaleph.com | La Central
	Préstec	Catàleg 1 | Catàleg 2
	Internet	Notas al pie de página |  El Aleph | Borges

El meu periple pel Laberint d’en Dèdal em va fer descobrir seccions d’aquest que no coneixia. Passadissos sencers de noveŀles, contes i històries escrites en una varietat de llengües tan gran que no vaig saber identificar. L’altre dia, vaig demanar a en Dèdal que m’ajudés a cercar quelcom d’aquestes literatures, alguna cosa que no hagués llegit i que seria interessant. Després de dues hores d’espera, en Dèdal aparegué del laberint amb aquest petit recull de Jorge Luís Borges: «El Aleph».…

El primer que fa l’Heribert Pistaquilles quan s’alça és arreglar-se el bigoti. Armat amb unes estisores i una petita navalla ajusta la llargària dels pèls d’un mostatxo poblat i grisós. Un cop se sent satisfet torna a l’habitació i tria curosament la indumentària del dia. Generalment es vesteix amb uns tirants a joc amb una americana beix sobre una camisa verda, però els diumenges s’engalana amb l’uniforme militar herència de la seva família, perquè l’Heribert Pistaquilles és descendent per part de mare de Ramon Cabrera, el Tigre del Maestrat.

Diuen que corria l’any 1840 quan Ramon Cabrera fugí de Morella amb un petit exèrcit i perseguit per les tropes liberals arribà a la Vall de Festuc. La vall no passava una de les seves millors èpoques. L’arribada del ferrocarril s’havia endarrerit pels elevats costos i la majoria de vilafestucans vivien en la més absoluta misèria. Les idees carlines que portava foren ben rebudes a Vilafestuc i permeteren crear la Junta Militar Carlina de Vilafestuc. A l’Ajuntament de Vilafestuc es conserva un gravat de la seva entrada a Vilafestuc pel Carrer dels Llimoners dalt d’un cavall i victorejat per una munió de vilatans. Cabrera decidí convertir la vall en el …

La Margalida Codonyac inicia  els Matins del Festuc a la TVF amb una expressió peculiar: «Bon dia, què voleu que us digui… el món encara és aquí.» i tot seguit fa un repàs de les notícies del dia a la comarca i a Catalunya. L’origen de tot plegat és a mitjans anys 50 del segle XX, en plena histèria nuclear.

En aquella època les notícies exteriors només ens arribaven gràcies a Radio Nacional, l’AM i unes antenes gegants que havien establert a la Plana. L’altra font d’informació eren els comerciants que visitaven la vall un cop per setmana carregats de roba, quincalla exòtica i un grapat d’històries per explicar. Diuen que fou el mateix «any de la fred», és a dir el 56 quan una onada de fred polar va matar la majoria d’oliveres de l’Empordà i deixà temperatures properes als 20ºC. La Plana Llimonera es veié igualment afectada, i la majoria d’habitants optaren per refugiar-se dins les cases on una llar de foc podia apaivagar aquell fred tant intens. Però a la Vall del Festuc, gràcies al clima suau que ens concedeixen les muntanyes del nostre voltant, visquérem un dels hiverns més suaus que es coneixen i …

L’àvia Angelina viu en una cantonada entre el Carrer de la Guineueta i la Plaça Major. La seva casa, construïda a la mateixa època que l’ajuntament, té la clàssica façana amb un balcó a cada finestra i una gran portalada de fusta de roure. Un cop a dins sorprèn l’espai reservat al jardí,  veritablement un tros de Jardí de les Hespèrides al bell mig del poble. L’àvia Angelina hi té de tot: festuquers, un llimoner, un presseguer i un costat reservat a l’hort amb tomateres, quatre patates i enciams. Però la joia de la corona d’aquest jardí és el corral i el peculiar gall de l’àvia Angelina.

Estèticament no es diferencia d’un gall clàssic: Té una cresta llarga i roja, amb uns bigotis que cauen per sobre el bec i el plomall llueix negrós amb pinzellades marrons. El gall se situa tot el dia sobre el teulat del corral amb el pit aixecat i en posició estarrufada concentrat mirant al cel. Però ja hem dit que el gall de l’àvia Angelina és un gall peculiar. En comptes de cantar la sortida del Sol, el gall anuncia la sortida de la Lluna. Per si no fos poc el mateix gall modula …