La Plaça Major
[11 mai 2013 | Sense Comentaris ]

Tortuga Tesseŀlada

Tortuga mediterranea-storrens

Estat de Conservació

240px-Status_iucn3.1_NT-ca

Classificació acientífica

Domini Fabularis
Regne: Animalae
Fílum: Chordata
Classe: Sauropcida
Ordre: Testudines
Família: Testudinæ
Gènere: Testudo

Distribució geogràfica

Tots els laberints

Nom binomial

testudo chamaleontis

La tortuga tesseŀlada amb nom científic testudo chamaeleontis és present a la majoria de laberints coneguts. Té closca acolorida i fragmentada que recorda un trencadís. Cada tortuga posseeix una pigmentació pròpia provinent dels colors representatius dels hàbitats visitats al llarg de la vida. Així doncs, aquests rèptils s’han convertit, pels biòlegs, en un indicador de la biodiversitat laberíntica.

Les tortugues tesseŀlades són animals migratoris degut a la peculiar divisió de les càrregues reproductives entre mascles i femelles. Les femelles neixen al centre del laberint i viatgen a la recerca de la sortida, mentre que els mascles neixen a l’exterior i migren cap al centre. En aquest viatge, quan una femella i un mascle es reprodueixen es reparteixen els zigots, els femenins pel mascle i els masculins per la femella. Aquests zigots hibernen fins que les tortugues tesseŀlades arriben a la seva destinació i es formen els ous que seran covats per la tortuga fins arribar a la mort.

En l’actualitat existeixen moltes subespècies de tortuga tesseŀlada. Les més …

Llegeix tota la història... »
A les Xarxes
El dia a dia

Robatori a Vilafestuc

[ 26 mar 2013 | 2 Comentaris ]
Aquests últims dies he estat per Barcelona. Coses de la feina, ja se sap. Després del tren fins a Girona i l’autobús a Llimoneta esperava amb candeletes la tartana d’en Pere que em portaria fins a Vilafestuc. Desgraciadament, en Pere…
Història de Vilafestuc

Les Trencatimpanes

[ 18 abr 2013 | Sense Comentaris ]
La guerra de Successió arribà a la Vall del festuc l’estiu del 1713. Els borbònics, vestits de blanc, prengueren la Bisbal de Festuc sense resistència. Els austriacistes, temerosos, es refugiaren a Vilafestuc des d’on podria organitzar la defensa. La vila…
La Casa de Cultura

El gegant Robert vol aprendre a ballar. (vuf-022)

[ 27 mai 2012 | 5 Comentaris ]
Un conte de Vilafestuc regal per la fira del conte de Medinyà 2012 Fa molts i molts anys, prop d’un poblet amb un castell hi vivia un gegant anomenat Robert. Els gegants són persones molt i molt altes. N’hi ha…
La llibreria d’en Dèdal

L’escombra del sistema a Vilafestuc

[ 30 mar 2013 | 2 Comentaris ]
L’escombra del sistema Autor David Foster Wallace Editorial Edicions del periscopi Primera Edició 2012 Tipus de Lectura  quan tot no té sentit Compra Llibres.cat | Préstec Catàleg 1 | Catàleg 2 Internet Comentari de Ferran Ràfol | Wittgenstein | DFW…
Personatges

El Tigre del Festuquès

[ 27 nov 2011 | Sense Comentaris ]
El primer que fa l’Heribert Pistaquilles quan s’alça és arreglar-se el bigoti. Armat amb unes estisores i una petita navalla ajusta la llargària dels pèls d’un mostatxo poblat i grisós. Un cop se sent satisfet torna a l’habitació i tria…

campanaLa guerra de Successió arribà a la Vall del festuc l’estiu del 1713. Els borbònics, vestits de blanc, prengueren la Bisbal de Festuc sense resistència. Els austriacistes, temerosos, es refugiaren a Vilafestuc des d’on podria organitzar la defensa. La vila havia millorat les muralles, ampliat el fossar i comptava amb dos canons abandonats pels invasors en l’última guerra. La seva situació d’intersecció de camins la convertien en el punt estratègic per dominar tota la comarca.

Feliu Llentiscle fou escollit Director General de la defensa de les llibertats Catalanes a la Vall de Festuc i es preparà per un setge inclement. Temps enrere s’havia soŀlicitat una guarnició al Rei Carles, però aquesta mai s’havia materialitzat. Feliu Llentiscle, coneixedor de les mancances de la vila  tingué la idea d’utilitzar les campanes de les esglésies com a canons. El retruny de la campana major es confonia amb mil canons disparant de totes bandes i els atacants no sabien d’on cauria la bala. Poca cosa se’n sap de Feliu Llentiscle a part de ser un militar excepcional que veié en l’artilleria el futur de la guerra. Diuen que construí el primer tira-xines als cinc anys i la primera catapulta als 12. La guerra …

L’escombra del sistema
Autor David Foster Wallace
Editorial Edicions del periscopi
Primera Edició 2012
Tipus de Lectura  quan tot no té sentit
Compra Llibres.cat |
Préstec Catàleg 1 | Catàleg 2
Internet Comentari de Ferran Ràfol | WittgensteinDFW a núvol

En un laberint de llibres fer que el teu llibre ressalti és una de les tasques més complicades que es poden trobar els editors. Des de fa uns mesos podem trobar les meravelles visuals de les Edicions del Periscopi aconsegueixen que com a mínim et llegeixis el sumari del llibre. Ja havia dubtat en un parell de llibres, però quan vaig veure «L’Escombra del sistema» al Laberint ho vaig veure clar. Haig de reconèixer que no havia sentit parlar de David Foster Wallace abans, però el murmuri que s’escampava pel twitter amb aquest llibre i un parell de ressenyes a núvol i al Puntavui van acabar de convèncer-me. Amb les primeres pàgines de «L’Escombra del Sistema» en vaig tenir prou per veure que no m’havia equivocat.…

El dia a dia | 26 mar 2013 | 2 Comentaris

IMG_20110319_133251Aquests últims dies he estat per Barcelona. Coses de la feina, ja se sap. Després del tren fins a Girona i l’autobús a Llimoneta esperava amb candeletes la tartana d’en Pere que em portaria fins a Vilafestuc. Desgraciadament, en Pere s’ha endarrerit i les línies de telèfon de Vilafestuc comunicaven així que he fet nit a l’hostal del poble. L’endemà en Pere ha arribat ben entrat el matí, perseguit pel fumeral negre del seu vell camió Hispano-Suiza de la Segona República. Sense ni temps d’enfadar-me, en Pere ha baixat d’un bot, ha arreplegat les meves coses i m’ha esperonat: «Puja! Avui seus davant!». D’un gest ha llençat la bossa a la caixa i amb un altre salt ha tornat al seu lloc. Tot això en menys de trenta segons i jo amb els ulls com unes taronges.
Hem sortit de Llimoneta a una velocitat impossible per una tartana de l’any de la picor. Totes les juntes i cargols del camió xerricaven de dolor, i jo m’agafava on podia. Ja més endavant, ha amainat la velocitat i li he pogut preguntar « Però què passa? Com  és que has arribat tan tard?»
«Què passa? Doncs que han entrat a robar

Bedlam
Darrere les hores càlides
Autor  Mar Bosch Oliveras
Editorial Empúries
Primera Edició 2013
Tipus de Lectura  llaminadura
Compra  Punt de LlibreLlibres.cat
Préstec Catàleg 1 | Catàleg 2
Internet  Premi Just M. Casero |Entrevista (TV Girona)

El Premi Just M. Casero de Girona sol despatxar-se amb una petita nota a la secció cultura dels diaris «oficials». L’endemà o l’altre desapareix definitivament i quan l’obra surt publicada passa molt desapercebuda.  Però pels vilafestucans, el dia que es concedeix el premi estem d’enhorabona i fins i tot enviem la Margalida Codonyan a retransmetre en directe la gaŀla des de Girona. Les noveŀles del premi Just Casero són històries curtes, ben narrades, amb tocs poètics i darrerament amb aires fantasiosos que tan ens agraden en aquestes contrades. Això mateix, és Bedlam, Darrera les hores càlides, de Mar Bosch Oliveras, la darrera guanyadora que sis mesos després hem pogut trobar a la llibreria d’en Dèdal.…

Ícar

Estat de Conservació

240px-Status_iucn3.1_EN-ca

Classificació acientífica

Domini Fabularis
Regne: Animalae
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Struthioniformes
Família: Struthionidæ
Gènere:  Struthio

Distribució geogràfica

Laberints minossos
Laberints naturals

Nom binomial

struthio habilis

L’ícar (struthio habilis) és un animal ovípar de la família dels estrucioniformes, l’únic present als laberints. Com els altres estrucioniformes neix sense l’habilitat de volar. Morfològicament es caracteritza per la manca de plomes a les ales en forma de braços homínids, un plomall blanc molt vistós que cobreix el cos i un plomissol ros a la part superior de la testa.
L’ícar es pot trobar als atzucacs ombrívols dels laberints d’on n’extreu l’alimentació bàsica d’aglans i fulles arbòries. S’organitza en comunitats regentades per la femella dominant, que és qui cova els ous, mentre les altres femelles s’encarreguen de la recoŀlecta d’aliment i de les cries.
Els mascles, en arribar a l’edat adulta, abandonen el niu i cerquen ecosistemes poblats d’abelles per extreure’n la cera. Aleshores, s’arrenquen les plomes del cos i es fabriquen unes ales artificials que els ajuden a envolar-se i a fugir del laberint. Aquests vols solen durar un parell d’hores fins que cansats – o per la fusió de la cera- cauen i …