Si avui explico aquella història és perquè han passat molts anys i estic cansat de témer. Encara ara algunes nits veig com la lluna dibuixa la seva ombra al carrer. Encara ara em poso a suar com sento el crit del mussol nocturn. Però ara que la mort se m’acosta veig tots els esdeveniments i no els comprenc. Potser és per això que els explico aquí, per comprendre’ls o perquè algú ho faci quan jo falti.
En aquella època jo feia d’ajudant d’enquadernador de llibres. Els meus pares m’havien canviat a canvi de la promesa d’una vida millor i tot i fer una feina feixuga com a mula del meu mestre no em podia queixar. El meu mestre era un home entregat: meticulós, sever i tranquil a parts iguals. Mai no deia una paraula de més ni tampoc una paraula de menys. Vaig estimar-lo i sé que d’alguna manera ell també m’estimava. Solíem fer algunes visites als pobles al voltant del nostre a la recerca de llibres per enquadernar o documents per restaurar. El meu mestre ja era gran i volia mostrar-me totes les biblioteques de la contrada abans que els seus peus no l’acompanyessin. Durant les excursions m’explicaves les històries de cada una de les contrades que visitàvem. De bracet a ell vaig començar els meus passos a l’ofici que duc avui en dia, el de relatador.
Però aquella vall… la maleïda vall…
Llegeix la continuació »
Valoració: 
- Autor:Albert Sanchez Piñol
- Tapa Tova
- ISBN-13:9788496735132
- Publicat per:La Campana
- Data de publicació: 2008
COMPRAR PRÉSTEC
La literatura catalana és prolífica en contes. Potser s’hauria de fer un estudi perquè tants dels grans escriptors catalans s’aventuren sovint en aquesta branca de la literatura tant mal considerada. Parlo de Calders, Rodoreda, Pedrolo, Monzó i ara Sànchez-Piñol. El que sorprèn és que precisament el conte és un gènere molt desagraït. La dificultat d’escriure un conte bo és similar a la d’escriure una bona novel·la, però si el següent conte no manté el nivell ningú recorda el d’abans. Això és el que s’ha arriscat Sánchez-Piñol amb Tretze tristos tràngols.
Tretze Tristos Tràngols és el nom d’aquest recull de contes que basen la història en mals moments dels seus protagonistes. Però el resultat, des del nostre punt de vista, és desigual. Piñol és capaç de demostrar amb poca cosa la seva habilitat per controlar el ritme de la novel·la i jugar amb la imaginació del lector, però també finalitza alguna de les seves històries de manera massa brusca i previsible. A vegades sembla que tingui pressa per acabar, a vegades que no sap com fer-ho i això és de les pitjors coses que li poden passar a un conte. De totes maneres hi ha històries sublims, com la de “No compris xurros en diumenge” on trenca els esquemes de la temàtica del relat curt i aconsegueix centrar-nos en una història dura i realista que mostra les vergonyes de la societat. O el relat de l’armari – no en recordo el títol, perdoneu – que com a Pandora al Congo, demostra la seva habilitat per jugar amb la nostra imaginació.
De totes maneres, Tretze tristos tràngols té altres motius que el fan interessant. El relat curt et permet provar estructures narratives diferents, provar temàtiques: pots fer un conte oral, un joc de diàlegs, una anècdota fantàstica (a l’estil calders), etc. Pots fer terror, fantasia, quotidianitat i crítica política en el mateix recull de contes. Crec que en Sanchez-Piñol, volgudament o no, ens ensenya aquestes proves i ens apropen la seva escriptura.
És un bon llibre de contes que ens ajuda a fer més passable l’espera de la cloenda de la seva trilogia fantàstica, que dit de passada s’està fent una mica llarga.
Des de l’Ajuntament pensem que la lectura té una importància cabdal a la nostra comarca, i volíem reflectir-ho d’alguna manera simbòlica. D’aquesta manera l’equip municipal de Vilafestuc, s
‘honora d’anunciar que ha arribat a un acord amb la Llibreria “El Laberint d’en Dèdal” de la mateixa vila per tal que la Sala d’Actes sigui des d’ara la mateixa llibreria. Creiem que aquest fet ajudarà a la difusió de la literatura envoltats de la fantàstica arquitectura i fantasia d’aquest edifici singular. Els dissenyadors de vilafestuc han preparat una capçalera per la ocasió.
Esperem que els vilatans de Vilafestuc gaudeixin de la nova porta d’entrada al Laberint d’en Dèdal.
Atentament,
Vullunfestuc
25 de gener de 2010.
L'Ajuntament
|
2 Comentaris
La situació lleugerament aïllada de Vilafestuc ha provocat que al llarg dels anys hi hagi hagut poques onades immigratòries. Les primeres onada d’immigrants de Vilafestuc provenien de Barcelona. Estem parlant del segle XIX, quan els burgesos de la metròpolis s’endinsaren país endins per muntar-hi colònies. Aquests immigrants s’establiren a les colònies i la majoria ja havia marxat quan el ferrocarril quedà abandonat. Els pocs que quedaren es barrejaren ràpidament amb les nadius i avui ja no pots diferenciar-los. La majoria de cases de la Colònia Festuc tenen el nom d’aquesta època: els Ciutat, els Gironí, els Llimoner, etc.
Des d’aleshores havíem viscut amb pocs visitants. Com a màxim algun venedor de la plana llimonera, que s’allarga just passat el Congost d’Hanníbal. Aquests visitants son fàcilment identificables perquè fan pudor de llimona, pelen els festucs secs i els seus nens no tenen la pell verda. Al llarg del anys els llimonins s’han casat amb festucanes i els festucans amb llimonines. Sempre he pensat que aquests intercanvis eren necessaris per trencar l’endogàmia.
A mitjans anys trenta del segle XX un escamot de milicians anarquistes vingué al poble. Arribaren amb discursos d’un món sense amos i de ser els propis senyors, però davant de la impossibilitat d’alliberar ningú de res perquè no hi havia res de què ser alliberats marxaren a la recerca de capellans per martiritzar. Darrera seu vingueren els comunistes que deien el mateix i es comportaven com els amos. Aquests es quedaren a la vall vora de tres anys, fins que foren expulsats per un grup de falangistes que anomenaven “pistatxos” als festucs i volien que la vall fos la “vallé de los pistatxos“. No cal dir que un dia desaparegueren de la vila i mai més se n’ha sabut res. Un temps les autoritats de la ciutat els buscaren i feren batudes per localitzar-los però ningú en sabia res i aviat s’oblidà.
Des d’aleshores podem contar els immigrants de Vilafestuc amb els dits de la mà. Els anys cinquanta del segle XX vingué la família dels andalusos: els Pigtaixo, com els anomenem. Bona gent, que aprengueren ràpidament els costums locals i que fundaren el primer bar del poble: Cal Nando. Als anys seixanta aparegué la Francesa, que diuen que fugia d’una revolució del seu país. Fou la primera dona de la vall que fumava i vestia pantalons. Durant molt de temps fou la més odiada per les festucanes i la més admirada pels festucans però ara es passeja sovint amb l’àvia Angelina i quan se li pregunta perquè marxà del seu país respon: “Ai petit, ja ni me’n gecordu“.
Aquests darrers temps, però, la immigració s’ha accelerat. Els últims en arribar son dues famílies de lluny. Molt lluny diuen ells, de més enllà de Guardamar, que és molt lluny ja. Viuen a cal flequer vell i que des d’aleshores és ca’ls Fustuc, que és com ells diuen festuc. Sempre hi ha hagut temor, respecte i curiositat per la gent de fora, però el que sempre ha sorprès més als festucans dels forans és que els nens no neixin de color verd.
24 de gener de 2010.
Personatges
|
3 Comentaris
L’Ajuntament de Vilafestuc felicita al consistori barceloní pel renovat interès olímpic. No entenem les crítiques d’alguns sectors de la premsa destinats a desacreditar el govern municipal sense cap mena de pudor. De fet, l’ajuntament de Vilafestuc proposa a la ciutat de Barcelona que si la candidatura olímpica hivernal no prospera organitzi els Jocs de Primavera 2022.
De fet Vilafestuc ja ha organitzat -conjuntament amb la ciutat de Xauxa – els jocs de Primavera 2008 amb èxit de participació. És cert que no hem tingut el ressò mediàtic que s’esperava al nostre país, però van ser retransmesos en directe per a llocs tant allunyats com Ta u Ba. Han quedat per la història les imatges de l’equip xinès de trencar l’olla amb la nova estratègia de crits combinats en tres temps, o la brillant cursa d’Eudald Llamp, l’home del sac, a la cursa de sacs amb obstacles.O quan el nostre heroi local, en Ramon Espardenya aconseguí un meritori bronze a la prova d’agafar “sugus” amb la boca.
Des de Vilafestuc estem convençuts que la ciutat de Barcelona pot millorar alguns aspectes dels jocs. Segurament s’haurà de revisar la normativa de guants i botes a la prova d’estirar la corda, ja que creiem que els nous guants que imiten les potes de sargantana s’adhereixen excessivament a la corda i provoquen desajustos entre equips. I s’haurà de modificar les proves de duresa dels ous pel joc de Passar l’ou, on l’equip portuguès guanyà amb polèmica a l’últim llançament de 5 metres.
Algú és capaç d’imaginar-se la final del joc del Mocador en un Sant Jordi ple? O la final femenina de llançament de pinyol al Lluís Companys entre la russa Kalashnikova i l’espanyola Fernandez? És per això i per l’esport en general que oferim a la ciutat de Barcelona tot el nostre suport i col·laboració a la futura organització d’aquests jocs de Primavera 2022.
Visca Barcelona.
Vullunfestuc,
Una de les coses que sorprèn quan algú ve a Vilafestuc és el vocabulari. De fet, la vall del festuc i les comarques que en formen part tenen un dialecte propi que no és ni occidental ni oriental: és el dialecte sinusoïdal. Els festucans estem prou orgullosos del nostre dialecte i ens sorprèn que als mitjans catalans prefereixin fer ús d’estrangerismes abans que solucions pròpies de la vall del festuc. Com sempre la llengua del carrer només és vàlida si és llengua dels carrers de Barcelona. Però si s’accepten coses com vàter, futbol, mail o kiwi, perquè no s’hauria d’introduir paraules d’ús a la vall de festuc?
Algunes d’aquestes paraules que mai (o quasi mai) apareixen als mitjans:
Festuc i no el pistatxo de só més estranger. Si, pot ser tant catalana una com l’altra, però com sempre es tria la que s’assembla al castellà abans que l’altra.
Clau de memòria en comptes de pen per la memòria portable que s’introdueix pel port USB.
Àdhuc, en el seu veritable significat, i no a la montillesa de TV3. Quin goig llegir en Pere Calders i descobrir l’ús adequat d’aquest adverbi i la seva vitalitat!
“En comptes de…” per “en lloc de..” Ens fa molta ràbia a Vilafestuc aquesta expressió d’introducció recent a CatRadio.
Conquerir. És un cas perdut, ho sabem, però conquistar no us sona malament?
Des d’aquí no desistim que en un telenotícies, de la mateixa manera que es diu bústia i vorera amb tota naturalitat, algun dia hi apareguin les paraules clau de memòria, festucs o àdhuc conquerir!
“Paaaap pa paaaaa”
El pregoner espera impacient que tots els vilatans de Vilafestuc es concentrin a la plaça major. Té molta feina aquesta nit d’hivern, encara ha de visitar els pobles de la Bisbal de Festuc i tornar a Castellfestuc. Quan tothom és a la plaça fitant-lo fixament es neteja la gola, desplega l’anunci vescomtal i llegeix el ban:
Benvolguts vilatans de Vilafestuc, Castellfestuc i la Bisbal de Festuc. Per ordre de sa senyoria Ermessona de Fesmona vescomtessa de Castellfestuc, s’anuncia a tots els habitants de la Vall de Festuc que aquesta canviarà la seva situació geogràfica de la Catalunya Interior a la Catalunya Ulterior. Sa senyoria vescomtessa de Castellfestuc és conscient que un moviment d’aquestes característiques requereix una planificació i execució complexa, així dons es prega que tot vilatà, burgès, home lliure, pastor, serf de la gleva o soldat que des d’ara fins d’aquí dos mesos visqui a la Vall contribueixi a preparar el trasllat de la Vall. Es considera necessari per la propera localització de la Vall de Festuc a la Catalunya Ulterior les següents propietats:
- Les viles de Vilafestuc, Castellfestuc i la Bisbal de Festuc amb tots els seus habitants, plantes, animals i edificics.
- El castell dels senyors de CastellFestuc amb totes les seves propietats físiques.
- Tots els festuquers fora dels termes de les anomenades viles àdhuc els festuquers de bosc.
- Tots els masos, masies i refugis de pastors de la vall.
- El rius dels Festucs amb tots els seus ponts i passareŀles.
- El Congost d’Hanníbal, el Pic i Coll de la Clova i qualsevol accident geològic produït pel riu, el vent o els festuquers de bosc.
Qualsevol vilatà, burgès, home lliure, pastor o serf de la gleva que no contribueixi a la preparació del trasllat serà castigat amb vint fuetades i quaranta dies de presó.
Així mana i designa sa excel·lentíssima senyoria Ermessenda Fesmona de Castellfestuc, avui 28 de Desembre de l’any 902
El pregoner s’enfila al cavall i fuig rabent davant de la mirada atònita dels vilatans de Vilafestuc.
28 de desembre de 2009.
La Revista
|
Cap Comentari
Valoració:
- Autor: Joan Pons
-
- ISBN-10:8422649403
- Publicat per: Cercle de Lectors
- Data de publicació: 1993
COMPRAR BIBLIOTECA
L’obra El Laberint de les Girafes és venerada com un clàssic universal pels habitants de Vilafestuc. La seva efervescència és aclaparadora i aconsegueix barrejar fantasia amb realisme d’una manera brillant. És per aquesta raó que vam vigilar molt en llegir un altre llibre d’en Joan Pons. No volíem perdre la innocència de la lectura. Volíem pensar que l’escriptura del Laberint de les Girafes era transcrit d’uns textos sagrats més enllà del món conegut. De totes les seves novel·les, Nàufrags probablement és la que té un argument més similar.
Llegeix la continuació »
La plataforma pel Dret de Vilafestuc a Decidir, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Vilafestuc i la Mancomunitat de la vall del festuc, finalment ha organitzat una consulta popular pel mateix dia 13 de Desembre. Davant de la impossibilitat de consensuar una pregunta s’ha optat pel format test amb permutacions i múltiples respostes. Heus aquí el test que tots els vilafestucans podran respondre demà, dia 13 de desembre de 2009
La resposta correcta suma un punt, mentre que respondre erròniament resta un terç de punt. Està prohibit utilitzar apunts o ajuda externa per respondre el test. Teniu una de les 9 del matí fins a les 8 del vespre.
1.- Vilafestuc és….
- Un bloc
- Una nació
- Cap de les anteriors
- Part d’Espanya
2.- Esteu d’acord que Vilafestuc esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?
- Sí
- No
- Potser
- Cap de les anteriors
3.- Quin nom posaríeu a la plaça del País Valencià?
- Cap de les anteriors
- Plaça del País Valencià.
- Plaça de la Comunitat de l’Anell Valencià.
- Plaça de la Comunitat de l’Anell Valencià, però sense renunciar a que les àvies l’anomenin pel nom històric del País Valencià.
4.- El color festuc és
- Vermell
- Cap de les anteriors
- Blau
- Verd
5.- Accepta que la Línia de Molta Alta Tensió passi pel municipi?
- Sí, vull encendre l’aire acondicionat.
- No, les tomates se’m faran radioactives
- No, però si paguen el que diuen que paguen sí.
- No, soc de Barcelona i només vinc a descansar però m’indignaré quan no pugui encendre l’aire acondicionat.
A les 8 en punt es penjaran les respostes correctes davant de les oficines municipals i dilluns sortiran les notes oficials.
12 de desembre de 2009.
L'Ajuntament
|
1 Comentari
Valoració
