La veu del germà Francesc el desperta uns moments abans de matines. S’alça, es planxa amb la mà la túnica negra i es cenyeix una corda al voltant de la cintura. Surt de la seva ceŀla i s’afegeix a la corrua de monjos que es dirigeixen a la sagristia per les primeres oracions del dia. Repassa els salms 19 i 20 d’esma mentre recorda el somni que l’acompanya des d’unes nits ençà.

Veig la vila de Llívia i la seva poderosa muralla envoltades de camps verds humitejats per un ruixat de primavera. És ben entrat el matí i les campanes de l’església repiquen de perill. El Comte Miró guaita, des de la torre més alta, a l’horitzó. L’acompanyen una cort de cavallers i dames, entre els quals reconec el posat d’en Guillem de Llir, i el cabell ros de na Sibiŀla, filla del comte, abraçada al vescomte d’Urtx.

Feia temps que no recordava els seus antics companys i això el trasbalsa. Adreça l’esquena i aixeca les espatlles en un intent d’abandonar els seus pensaments però li surt un gall i el prior li clava la mirada.

Fou, a Llir de Cerdanya, un nen escollit pels déus. Encara ara deuen parlar …

La primera vaga realment vilafestucana l’hem de situar l’any 1955 en el context del conflicte de les filadores selfactines i la primera vaga general de Catalunya. Fins aquell moment hi havia hagut petites revoltes a la Bisbal i la Colònia Festuc que consistien en la crema de màquines i trencament de vidres. Però aquell 1855 el moviment obrer que s’havia organitzat a la Colònia Festuc s’havia estès per les fàbriques de les principals fàbriques de la Bisbal i Vilafestuc. Així, quan el general Zapatero publicà el ban que anuŀlava convenis coŀlectius (anomenats Societats obreres) i amenaçava els obrers rebels amb sis anys de servei militar a ultramar encengué una metxa ja en sí prou oliosa.…

Un estrany al jardí
	Autor	Pere Calders
	Editorial	La Magrana Butxaca
	Primera Edició	1985 (2001 a la Magrana)
	Tipus de Lectura	De tren.
	Compra	Alibri | Llibres.cat
	Préstec	Catàleg 1 | Catàleg 2
	Internet	Rodamots | Antaviana |   Homenatge a Vilafestuc

Un dia que passejava sense gaire rumb pels passadissos del Laberint em caigué al damunt «Un Estrany al Jardí» d’en Pere Calders. Potser va ser sort o les guineus del Laberint o que en fer el centenari del naixement de Pere Calders els seus contes tenen ganes de sortir als aparadors. Sorprès perquè no coneixia el llibre vaig emportar-me’l a casa juntament amb un bon nyanyo que encara ara me’n ressento. …

El Casal Monàrquic és un dels locals amb més encant de Vilafestuc. Fou fundat a finals del segle XIX per la família Pistaquilles i durant molt de temps fou el lloc de reunió de les classes benestants vilafestucanes. Amb els anys entrà en decadència i passà  de mà en mà abans de recaure als actuals propietaris, els germans Festuà. En Ramon i l’Andreu han restaurat l’antiga imatge del local seguint l’estètica clàssica de finals del XIX i actualment és un dels bars de moda de la vall. Els germans Festuà són uns enamorats dels sopars de duro de la vall i han emplenat el local de quadres i referències a les llegendes de la Vall. Un dels més destacats és la taula de la botifarra, just al costat de l’entrada on diuen que es jugà la partida més llarga de la història. L’han representada amb un tapet verd i un paper envellit on s’hi pot veure el resultat a mig acabar 53-52 que segons ens diuen trobaren a un racó del magatzem.

…

Aquests dies he fet neteja de l’antiga casa dels meus pares. He obert porticons que portaven anys tancats i la llum ha penetrat a tots els racons. Necessitava fer-ho, eren molts records i moltes vivències que necessitaven airejar-se. Mentre remenava la meva antiga habitació he trobat un àlbum de fotos velles, d’aquelles que el temps ha esgrogueït. Eren de l’estiu del 67. A la foto hi sortim tots els de la colla, en Josep, l’Andreu, l’Ernest -pobrissó- i jo, devíem tenir uns 10 anys. Armats amb pals fem la cara feliç dels estius llargs i intensos. M’ha assetjat la nostàlgia de la infància, però el que m’ha corprès més ha sigut la presència d’en Pere de fons, mirant a la càmera. No hi havia pensat des de feia anys!…