La guerra de Successió arribà a la Vall del festuc l’estiu del 1713. Els borbònics, vestits de blanc, prengueren la Bisbal de Festuc sense resistència. Els austriacistes, temerosos, es refugiaren a Vilafestuc des d’on podria organitzar la defensa. La vila havia millorat les muralles, ampliat el fossar i comptava amb dos canons abandonats pels invasors en l’última guerra. La seva situació d’intersecció de camins la convertien en el punt estratègic per dominar tota la comarca.

Feliu Llentiscle fou escollit Director General de la defensa de les llibertats Catalanes a la Vall de Festuc i es preparà per un setge inclement. Temps enrere s’havia soŀlicitat una guarnició al Rei Carles, però aquesta mai s’havia materialitzat. Feliu Llentiscle, coneixedor de les mancances de la vila  tingué la idea d’utilitzar les campanes de les esglésies com a canons. El retruny de la campana major es confonia amb mil canons disparant de totes bandes i els atacants no sabien d’on cauria la bala. Poca cosa se’n sap de Feliu Llentiscle a part de ser un militar excepcional que veié en l’artilleria el futur de la guerra. Diuen que construí el primer tira-xines als cinc anys i la primera catapulta als 12. La guerra …

L’escombra del sistema
	Autor	David Foster Wallace
	Editorial	Edicions del periscopi
	Primera Edició	2012
	Tipus de Lectura	quan tot no té sentit
	Compra	Llibres.cat |
	Préstec	Catàleg 1 | Catàleg 2
	Internet	Comentari de Ferran Ràfol | Wittgenstein | DFW a núvol

En un laberint de llibres fer que el teu llibre ressalti és una de les tasques més complicades que es poden trobar els editors. Des de fa uns mesos podem trobar les meravelles visuals de les Edicions del Periscopi aconsegueixen que com a mínim et llegeixis el sumari del llibre. Ja havia dubtat en un parell de llibres, però quan vaig veure «L’Escombra del sistema» al Laberint ho vaig veure clar. Haig de reconèixer que no havia sentit parlar de David Foster Wallace abans, però el murmuri que s’escampava pel twitter amb aquest llibre i un parell de ressenyes a núvol i al Puntavui van acabar de convèncer-me. Amb les primeres pàgines de «L’Escombra del Sistema» en vaig tenir prou per veure que no m’havia equivocat.…

Aquests últims dies he estat per Barcelona. Coses de la feina, ja se sap. Després del tren fins a Girona i l’autobús a Llimoneta esperava amb candeletes la tartana d’en Pere que em portaria fins a Vilafestuc. Desgraciadament, en Pere s’ha endarrerit i les línies de telèfon de Vilafestuc comunicaven així que he fet nit a l’hostal del poble. L’endemà en Pere ha arribat ben entrat el matí, perseguit pel fumeral negre del seu vell camió Hispano-Suiza de la Segona República. Sense ni temps d’enfadar-me, en Pere ha baixat d’un bot, ha arreplegat les meves coses i m’ha esperonat: «Puja! Avui seus davant!». D’un gest ha llençat la bossa a la caixa i amb un altre salt ha tornat al seu lloc. Tot això en menys de trenta segons i jo amb els ulls com unes taronges.
Hem sortit de Llimoneta a una velocitat impossible per una tartana de l’any de la picor. Totes les juntes i cargols del camió xerricaven de dolor, i jo m’agafava on podia. Ja més endavant, ha amainat la velocitat i li he pogut preguntar « Però què passa? Com  és que has arribat tan tard?»
«Què passa? Doncs que han entrat a robar …

Bedlam Darrere les hores càlides
	Autor	Mar Bosch Oliveras
	Editorial	Empúries
	Primera Edició	2013
	Tipus de Lectura	llaminadura
	Compra	Punt de Llibre|  Llibres.cat
	Préstec	Catàleg 1 | Catàleg 2
	Internet	Premi Just M. Casero |Entrevista (TV Girona)

El Premi Just M. Casero de Girona sol despatxar-se amb una petita nota a la secció cultura dels diaris «oficials». L’endemà o l’altre desapareix definitivament i quan l’obra surt publicada passa molt desapercebuda.  Però pels vilafestucans, el dia que es concedeix el premi estem d’enhorabona i fins i tot enviem la Margalida Codonyan a retransmetre en directe la gaŀla des de Girona. Les noveŀles del premi Just Casero són històries curtes, ben narrades, amb tocs poètics i darrerament amb aires fantasiosos que tan ens agraden en aquestes contrades. Això mateix, és Bedlam, Darrera les hores càlides, de Mar Bosch Oliveras, la darrera guanyadora que sis mesos després hem pogut trobar a la llibreria d’en Dèdal.…

Ícar

Estat de Conservació

Classificació acientífica

Domini Fabularis Regne: Animalae Fílum: Chordata Classe: Aves Ordre: Struthioniformes Família: Struthionidæ Gènere:  Struthio

Distribució geogràfica

Laberints minossos Laberints naturals

Nom binomial

struthio habilis

L’ícar (struthio habilis) és un animal ovípar de la família dels estrucioniformes, l’únic present als laberints. Com els altres estrucioniformes neix sense l’habilitat de volar. Morfològicament es caracteritza per la manca de plomes a les ales en forma de braços homínids, un plomall blanc molt vistós que cobreix el cos i un plomissol ros a la part superior de la testa.
L’ícar es pot trobar als atzucacs ombrívols dels laberints d’on n’extreu l’alimentació bàsica d’aglans i fulles arbòries. S’organitza en comunitats regentades per la femella dominant, que és qui cova els ous, mentre les altres femelles s’encarreguen de la recoŀlecta d’aliment i de les cries.
Els mascles, en arribar a l’edat adulta, abandonen el niu i cerquen ecosistemes poblats d’abelles per extreure’n la cera. Aleshores, s’arrenquen les plomes del cos i es fabriquen unes ales artificials que els ajuden a envolar-se i a fugir del laberint. Aquests vols solen durar un parell d’hores fins que cansats – o per la fusió de la cera- cauen i …