La Plaça Major
[25 gen 2012 | Sense Comentaris ]

Actualment hi ha pocs vestigis de l’etapa normanda a la vall de Festuc. El més destacat seria la zona coneguda com El Jalfemer que correspon a un antic meandre de sorra a la riba oriental del riu de Vilafestuc. La llegenda assigna a aquesta ubicació el punt on els normands ancoraren el seu vaixell. De fet, segons l’Onomasticon Cataloniae Jalfemer podria provenir d’un mot per designar Vaixell en llengua nòrdica.

A Jalfemer hi viuen el gruix de cinc famílies que segons la llegenda són Normands que enamorats de la Vall es quedaren quan la resta fugiren. Onomasticon Cataloniae identifica els cognoms d’aquestes famílies amb posicions dins de l’exèrcit normand. Així doncs, Famadà vindria de mariner, Esbeny de grumet, Jarmasdà de ferrer, Dren de guerrer i Lifadà de capità o líder. Tot i que els infants neixen verds com qualsevol festucà, el cert és que l’altura mitjana de les famílies de Jalfemer supera en escreix l’altura de la resta de vilatans i la majoria d’ells tenen els cabells rossos i els ulls ben blaus.…

Llegeix tota la història... »
A les Xarxes

Piuladors

La Plaça Major

Els Mags d’Orient a Vilafestuc

Diu la llegenda que una de les nombroses coves que contenen els boscos de Castellfestuc arriba fins a Palestina i és precisament aquesta la que fan servir els Màgics d’Orient per arribar a la Vall. Abans d’entrar al poble, però,…

L’Ajuntament

Nova imatge en format Beta!

En vigílies del nostre 5è aniversari aquest mes d’Octubre, l’administració del magazine centrat en el poble de Vilafestuc, els seus entorns, històries i literatura en general presenta una nova versió del web. Des de l’Ajuntament de Vilafestuc i amb el…

La Casa de Cultura

El Fabricant de Somnis (Vuf-019)

Les mil i una nits és una compilació de contes que apareix a partir del segle X a l’antiga Pèrsia i que guanya i perd històries al llarg dels segles. Una d’aquestes primeres històries explica l’aventura de «Osman Ben Fustoc,…

La llibreria d’en Dèdal

El Aleph de Borges a Vilafestuc

El Aleph

Autor
 Jorge Luis Borges

Editorial
 DeBolsillo

Primera Edició
 1949 (2011 a deBolsillo)

Tipus de Lectura
 De tren.

Compra
 elaleph.com | La Central

Préstec
 Catàleg 1 | Catàleg 2

Internet
 Notas al pie de página |  El Aleph |…

Personatges

Pere Puifestuquer, el pirata Barbamec

Els habitants de Vilafestuc no podem dir que som gent de mar. Vilafestuc queda ben lluny de mar i fins fa quatre dies es considerava un lloc proper a l’infern, d’on els Normands, que havien atemorit la vall durant molts…

Diu la llegenda que una de les nombroses coves que contenen els boscos de Castellfestuc arriba fins a Palestina i és precisament aquesta la que fan servir els Màgics d’Orient per arribar a la Vall. Abans d’entrar al poble, però, passen per la clariana del Festuquer Vell i recullen totes les cartes que els nens han amagat entre les arrugues i forats del tronc de l’arbre miŀlenari. Després, seguint el corriol de fanalets que el matí abans han deixat els infants, baixen fins a Vilafestuc on els rebem amb crits i càntics de «Visca els tres màgics de l’Orient que porten coses a tota la gent!»

El Aleph
Autor  Jorge Luis Borges
Editorial  DeBolsillo
Primera Edició  1949 (2011 a deBolsillo)
Tipus de Lectura  De tren.
Compra  elaleph.com | La Central
Préstec  Catàleg 1 | Catàleg 2
Internet  Notas al pie de página |  El Aleph | Borges

El meu periple pel Laberint d’en Dèdal em va fer descobrir seccions d’aquest que no coneixia. Passadissos sencers de noveŀles, contes i històries escrites en una varietat de llengües tan gran que no vaig saber identificar. L’altre dia, vaig demanar a en Dèdal que m’ajudés a cercar quelcom d’aquestes literatures, alguna cosa que no hagués llegit i que seria interessant. Després de dues hores d’espera, en Dèdal aparegué del laberint amb aquest petit recull de Jorge Luís Borges: «El Aleph».…

El primer que fa l’Heribert Pistaquilles quan s’alça és arreglar-se el bigoti. Armat amb unes estisores i una petita navalla ajusta la llargària dels pèls d’un mostatxo poblat i grisós. Un cop se sent satisfet torna a l’habitació i tria curosament la indumentària del dia. Generalment es vesteix amb uns tirants a joc amb una americana beix sobre una camisa verda, però els diumenges s’engalana amb l’uniforme militar herència de la seva família, perquè l’Heribert Pistaquilles és descendent per part de mare de Ramon Cabrera, el Tigre del Maestrat.

Diuen que corria l’any 1840 quan Ramon Cabrera fugí de Morella amb un petit exèrcit i perseguit per les tropes liberals arribà a la Vall de Festuc. La vall no passava una de les seves millors èpoques. L’arribada del ferrocarril s’havia endarrerit pels elevats costos i la majoria de vilafestucans vivien en la més absoluta misèria. Les idees carlines que portava foren ben rebudes a Vilafestuc i permeteren crear la Junta Militar Carlina de Vilafestuc. A l’Ajuntament de Vilafestuc es conserva un gravat de la seva entrada a Vilafestuc pel Carrer dels Llimoners dalt d’un cavall i victorejat per una munió de vilatans. Cabrera decidí convertir la vall en el …

La Margalida Codonyac inicia  els Matins del Festuc a la TVF amb una expressió peculiar: «Bon dia, què voleu que us digui… el món encara és aquí.» i tot seguit fa un repàs de les notícies del dia a la comarca i a Catalunya. L’origen de tot plegat és a mitjans anys 50 del segle XX, en plena histèria nuclear.

En aquella època les notícies exteriors només ens arribaven gràcies a Radio Nacional, l’AM i unes antenes gegants que havien establert a la Plana. L’altra font d’informació eren els comerciants que visitaven la vall un cop per setmana carregats de roba, quincalla exòtica i un grapat d’històries per explicar. Diuen que fou el mateix «any de la fred», és a dir el 56 quan una onada de fred polar va matar la majoria d’oliveres de l’Empordà i deixà temperatures properes als 20ºC. La Plana Llimonera es veié igualment afectada, i la majoria d’habitants optaren per refugiar-se dins les cases on una llar de foc podia apaivagar aquell fred tant intens. Però a la Vall del Festuc, gràcies al clima suau que ens concedeixen les muntanyes del nostre voltant, visquérem un dels hiverns més suaus que es coneixen i …

La Plaça Major | 1 nov 2011 | 2 Comentaris

L’àvia Angelina viu en una cantonada entre el Carrer de la Guineueta i la Plaça Major. La seva casa, construïda a la mateixa època que l’ajuntament, té la clàssica façana amb un balcó a cada finestra i una gran portalada de fusta de roure. Un cop a dins sorprèn l’espai reservat al jardí,  veritablement un tros de Jardí de les Hespèrides al bell mig del poble. L’àvia Angelina hi té de tot: festuquers, un llimoner, un presseguer i un costat reservat a l’hort amb tomateres, quatre patates i enciams. Però la joia de la corona d’aquest jardí és el corral i el peculiar gall de l’àvia Angelina.

Estèticament no es diferencia d’un gall clàssic: Té una cresta llarga i roja, amb uns bigotis que cauen per sobre el bec i el plomall llueix negrós amb pinzellades marrons. El gall se situa tot el dia sobre el teulat del corral amb el pit aixecat i en posició estarrufada concentrat mirant al cel. Però ja hem dit que el gall de l’àvia Angelina és un gall peculiar. En comptes de cantar la sortida del Sol, el gall anuncia la sortida de la Lluna. Per si no fos poc el mateix gall modula …