Un piano de cua, una noia amb un vestit negre que llueix amb la llum del bar. Taules petites, rodones i il·luminades amb espelmes. La mà dreta sobre el piano. Ulls tristos i cabells foscos. el pianista porta tirants sobre la camisa blanca. Cau una gota de les parpelles d’ell? My Sweet Valentine.…

PRÒLEG

Després de deu mesos de deliveració, el representant de nihil esse superfluum en assemblea constitutiva defineix el nihil esse superfluum com a comunitat bloguera autònoma dins de la comunitat bloguera del blocat fent així realitat els anhels de vullunfestuc veritable pare d?aquesta blogopàtria. La Constitució no nega el
dret d’una possible autodeterminació en consonància amb les oportunitats que brindi el futur.

ARTICLE PRIMER: De la Comunitat

Tot usuari que escrigui un article ( o post en llenguatge oficial ) forma part del nihil esse superfluum. Qualsevol visitant que llegeixi, comenti o enllaci un article forma part de la comunitat del nihil esse superfluum independentment del seu blog d’origen. Qualsevol persona que vulgui un festuc igualment forma part de la comunitat de nihil esse superfluum, encara que no en conegui l’existència. Pertànyer a la comunitat no aporta ni deures ni drets.
Tampoc no té funció jurídica ni legal.

ARTICLE SEGON: De la llengua

La llengua oficial i pròpia del nihil esse superfluum és el català en qualsevol de les seves variants. S’accepten aportacions per part d’altres membres de la comunitat en d’altres llengua sense exclusió. Especial predilecció per l’inuit, el persa, el grec o el llatí.

ARTICLE TERCER: Dels Articles…

Fa un temps, seguint la llarga tradició dels enamorats de la terra mitja i el món d’en Tolkien, vaig intentar crear un m?n imaginari. Seguint m?s les formes d’un Mag a Terramar i la llegenda platònica de l’Atlantida, vaig dissenyar una illa amb onze regnes.

Els regnes estaven dividits principalment per les seves característiques geogràfiques. El regnes del centre eren des?rtics, al sud hi havia un regnes amb molts de boscos i petits turons, al sud-est un regne muntanyós i un altre amb grans planes, a l’oest un regne assolellat i mar?tim, i al nord dos regnes pantanosos.

La història feia gràcia perquè fins i tot vaig crear la religió principal, dedicada al déu creador i els seus 10 fills. Un dels regnes del centre era el que s’encarregava de gestionar tota la litúrgia ( a l’estil del Vaticà de l’edat mitjana ). Els regnes del nord estaven amagats dels altres, i ningú podia travessar la poderosa serralada que els separava dels altres. Em sembla que un dia d’aquests retrobar? totes aquelles velles històries, a veure què en puc treure….

Realment, últimament m’ha tornat la vena d’històries d’aventures. Tant les pel·lícules que miro, com les sèries com els llibres que …

Aqu? tens una petita sorpresa,

que jo no en s? de fer regals.

I et crido amb el nom de "ma vie"

just davant de tanta roba estesa

perqu? tu saps que per mi, ho vals.…

?Noia sisplau em prepares un caf???

?Ara mateix un moment sisplau?

Aquest di?leg pot ser l?inici d?una hist?ria curta novel?lada o no i nom?s
es tracta d?una conversa ca?ada al vol fora de context.

D?altra banda quan alg? llegeix aquestes l?nies s?imagina els personatges? Per
exemple, el primer ?s un home de mitjana edat comen?ant la vellesa. No queda
clar si est? a l?atur o treballa per? porta la roba una mica deixada aix? que
no es descarta la possibilitat. L?home t? un sentit de la superioritat
masclista i ho viu de forma natural. Ni s?imagina que referir-se a la cambrera
com a ?Noia? la pugui ofendre. Per ell ?s part de la llei que regeix el m?n. Per?
est? casat? Jo diria que si. Mentre espera aquest caf? que la cambrera li
portar? est? llegint la
Vangu?rdia.

La dependenta o cambrera com a m?xim llegeix el 20 minutos al metro entre
badall i badall. T? poc m?s de 18 anys i treballes els estius per fer-se quatre
calers, en part per fer callar son pare que la tracta de gandula i en part per
ajudar la seva tia propiet?ria de l?establiment. Pel poc que sabem no podem
afirmar si …