Terra volant sobre el m?n. Regions Aerees. Estalagmites que enfoquen el cel. Sol brillant, n?vols alternats i blancs. Temps perfecte. Brisa suau a la car. Color groc. Color Verd. La gent camina, ning? t? pressa i no hi ha necessitats. Viure amb un objectiu clar a la vida, definint-te l'objectiu a la vida. Alienaci?.

Ciutat pseudomedieval. T? electicitat p?blica, per? no existeix la televisi?. La gent es mant? informada perqu? Vol. Perqu? Vull. Passes que ressonen sobre fusta de roure d'un pont. Ritme constant, lent i segur ca a l'altra riba del riu. Un curs calmat sense r?pids travessa la ciutat sense fer cap meandre. Tot recte fins al final.

Una persona s'espera sobre el pont. El caminador de les passes lentes, per? segures, no s'atura ni un instant. Gira lleugerament el cap
per donar-li un cop d'ull. Una llarga melena ondulada es remou amb el vent. L'esquena de la noia ?s tot el que ell pot veure. Ella mira l'inici del Riu, direcci? el seu Ull, el seu naixement. Espera la tornada d'alg? amb les mans creuades. Com una est?tua no s'immuta per les dues paraules del caminador xiuxiuejades entre passa i passa. Nom?s una gota cau de …

Un home assegut a un bar somia. Mira la noia i desitja. El seu cap el porta a mils llocs mentre de fons una senyora canta amb una m? sobre el piano de cua i la noia se la mira sense respiraci?. Beu una mica de la beguda que t? sobre la taula rodona i poc il?luminada amb una espelma. I mira la noia, i somia.

S'espera a una oficina sense finestra. Una petita l?mpada de taula il?lumina els papers sobre l'escriptori. Ell es mant? a les fosques i surt fum d'una cigarreta mal apagada del cendre que hi ha al costat de la llum. De fons sent m?sica de jazz que surt del club del costat. I est? nervi?s…

Conduint tota la nit. La boira escampa la llum dels fars per tot el
voltant. Una can?? de jazz sona per la radio. Porta clients silenciosos
amunt i avall. Ni se'l miren. Pica amb el dit al volant intentant
mantenir el ritme. Ho deixa c?rrer, no val per la m?sica.…

Assegut en un
petit banc de la sala de rentadores ? 3,4? la rentadora i 1? deu minuts l'
assecadora ? m?observen cinc rentadores silencioses. El brunzit
artificial, industrial i provinent de les assecadores del fons ?s l??nic soroll.
Per la porta de la meva esquerra entra l?airet de la nit tardorenca de Paris.

Qu? hi destacar?em
en una sala de blanc higi?nic? Potser el color de la llum? La seva falsa di?rnitat?
La solitud?

No. Jo hi veig
una hist?ria kafkiana. En algun lloc (potser de la porta que s?amaga darrera
les assecadores) en sortir? un jutge o minyona vestida de negre plorant, amb el
sexe brut i ple de mosques. O alguna festa dins de les rentadores que m?ofegaria
despr?s d?una marejada.

Tamb? ?s un lloc
ideal per les emboscades de g?ngsters. En qualsevol moment, un xerric de rodes a
l?asfalt ens arribarien del fons del carrer. Quan el cotxe, negre brillant,
passi per davant de la sala de rentadores, s?abaixarien els vidres opacs i el
can? de dues metralletes buidarien un carregador a 100 bales per minut. Despr?s
el cotxe fugiria xerricant roda igualment, i ning? mai sabr? a quina de les …

Sent el soroll llarg i greu de la botzina del vaixell. Mentre 'apropen al port d'aquesta metropoli s'est? fumant una cigarreta des de la proa de vaixell. Vestit amb una boina fosca, pantalons llargs i una jaqueta de mariner. Continua fumant i mirant la ciutat de la qual formar? part des d'ara. Intenta imaginar-se les alegries i desgr?cies que vindran. I continua fumant.…