La guerra de Successió arribà a la Vall del festuc l’estiu del 1713. Els borbònics, vestits de blanc, prengueren la Bisbal de Festuc sense resistència. Els austriacistes, temerosos, es refugiaren a Vilafestuc des d’on podria organitzar la defensa. La vila havia millorat les muralles, ampliat el fossar i comptava amb dos canons abandonats pels invasors en l’última guerra. La seva situació d’intersecció de camins la convertien en el punt estratègic per dominar tota la comarca.

Feliu Llentiscle fou escollit Director General de la defensa de les llibertats Catalanes a la Vall de Festuc i es preparà per un setge inclement. Temps enrere s’havia soŀlicitat una guarnició al Rei Carles, però aquesta mai s’havia materialitzat. Feliu Llentiscle, coneixedor de les mancances de la vila  tingué la idea d’utilitzar les campanes de les esglésies com a canons. El retruny de la campana major es confonia amb mil canons disparant de totes bandes i els atacants no sabien d’on cauria la bala. Poca cosa se’n sap de Feliu Llentiscle a part de ser un militar excepcional que veié en l’artilleria el futur de la guerra. Diuen que construí el primer tira-xines als cinc anys i la primera catapulta als 12. La guerra …

L’Assemblea Descalça de Vilafestuc és un coŀlectiu ecologista amb forta implantació a la vall. El seu ideari pretén impulsar el naturalisme mentre caminen a peu nu i consideren que el contacte directe amb la mare Terra permetrà el veritable alliberament de la societat del jou tecnològic. Tot i que mai s’han presentat oficialment a les eleccions, tenen una capacitat d’influència político-social prou important per a forçar algunes mesures dels governs locals.  Per exemle, l’ajuntament de la Bisbal de Festuc ha deixat una vorera sense pavimentar per tal que la gent descalça pugui estar trepitjar el sòl i les pedres originals.

El fundador d’aquesta curiosa associació fou en Jaume Quec, fill d’una família de sabaters de la Bisbal. En Jaume heretà la sabateria del seu pare i semblava que seguiria el pas dels seus antepassats, però després d’un viatge a l’Índia reaparegué a la vall descalç i convertit en el gurú Vamba. Des d’aleshores començà la prèdica del naturalisme hindú que tingué molt de ressò als cercles hippiosos dels anys 70 i aconseguí fundà una comunitat descalça que al llarg dels anys desembocà a l’Assemblea actual. el gurú Vamba morí l’any 2001 a les coves de la Princesa on feia …

El sector de la polseguera sempre ha tingut un pes molt important en l’economia de Vilafestuc. Ja a l’edat mitjana, en l’atribució de la carta de poblament de Pere II a la vila hi apareix el gremi dels polsers:

[...] E atorgam á aquells que sien polvorers en aquest present an é los cinq propers ans de tots los delmes é drets, del dia que retrán lo castell de la vall de Festuch; que no sien de res demanats dels drets. E aprés fenit los dits ans, sien tenguts pagar tots los drets é delmes, seguns lo lur privilegi antich.

L’estructura gremial i la seva importància perdurà fins l’arribada de la pesta negra, quan s’atribuí als polsers els estralls de la malaltia. Els obradors de pols foren closos i el carrer de la pólvora tancat en quarantena durant set anys. Allà es perdé la forma artesanal de fabricar pols, que segons molts estudiosos era més variada en colors i textures que la pols actual grisosa i sorrenca. El gremi de la pols no es recuperà, però sí que ho feu la manufacturació de la polsinera empesa per la descoberta d’Amèrica, tot un continent que desconeixia l’existència de la pols. Per …

Avui s’ha presentat el cartell pel LIX Certamen Internacional d’Estols Estornellans que tindrà lloc l’any 2017. És un dels esdeveniments més importants i antics de la vall, ja que hi ha registres del certamen des de 1549, quan un falconer reial aconseguí ensinistrar el primer grup d’estornells gràcies als seus coneixements de falconeria. Des d’aleshores cada any primer es commemora aquella gesta organitzant un concurs d’ensinistrament d’estornells. Tradicionalment els suecs i els anglesos han dominat el concurs amb els seus estols poderosos, sovint acompanyats de falcons que guien i coŀlaboren en la formació de les formes estornellines. Dins de Catalunya, és una disciplina amb molta tradició a la Plana Llimonera.

El darrer concurs fou l’octubre de l’any 2011 i  l’escocès Duncan Staerlin s’adjudicà el primer premi amb una nota de 9.458 en figures i de 9.672 en tècnica dels estornells. Ja és històrica la imitació d’un ciclista pujant el Turmalet aconseguida pel seu estol en la semifinal contra Ricard Verna de Llimoneta. El campionat de bellesa el guanyà Liz Arabazozo, estatunidenca d’origen euscàr amb estol que formava la bandera EUA al só del barres i estrelles.

El cartell presentat aquest any mostra moltes novetats, com la organització de la …

L’empresa Computadors Electrònics Festuc (CEF) tingué una vida efímera però molt intensa. Tot s’inicia a mitjans dels anys seixanta quan Carles Torbat, Litus,va assolir el càrrec de Cap d’Eletrònica Computacional de la Companyia Elèctrica Festucana. En Litus Torbat es troba la Elèctrica Festucana en un dels millors moments de la seva història: ha aconseguit superar el negoci tradicional de la generació d’energia elèctrica i s’ha introduït amb força al mercat de la ràdio i la telefonia. Carles decideix enfortir encara més el negoci de l’electrònica de consum i per això es posa en contacte amb Xerox per a muntar un laboratori de recerca conjunt a la vall de Festuc. És així com s’instaŀla el PIRC – PIstachio  Reserch Center- al Molí de l’Elèctrica Festucana.

Inicialment el PIRC  es dedicava al desenvolupament de nous commutadors telefònics i a la recerca de mètodes d’estalvi energètic per emissors de ràdio i telefonia. Aviat, però, els contactes amb els altres centres de recerca de Xerox, especialment amb el PARC-Xerox, modificaren les intencions inicials d’en Litus Torbat i orientà la recerca en el que seria l’electrònica de consum. El 1972, Litus presentà a la CEF i als socis de Xerox una nova …