L’escriptor tecleja l’últim punt del conte que presentarà al VI concurs d’història curta de Vilafestuc. Ha quedat satisfet amb el resultat final. Llegeix per sobre el text. Segueix l’estructura clàssica: Presentació, nus i desenllaç amb un gir final fantàstic que aconsegueix sorprendre i fer somriure el lector. Definitivament li ha sortit un conte rodó. Està especialment content del moment que mostra la ironia de la vida; el sarcasme de allò que tot havia desaparegut perquè s’hi torna de la mateixa manera.
L’imprimeix i li deixa llegir a la seva parella, la més gran seguidora i també la més exigent. Ella pren els papers, la tassa de camamilla i s’asseu al sofà amb un llapis. L’escriptor no suporta aquesta situació, se sent despullat. Mai l’ha molestat que desenes de persones desconegudes – i alguna coneguda – hagin llegit les seves històries, però quan ella el llegeix s’incomoda. Surt de l’habitació i va a la cuina a rentar plats.
Just quan aconsegueix relaxar-se, ella entra amb la història a la mà. L’escriptor se la mira, però ella sembla una jugadora de pòquer professional i no mostra cap emoció. Ell finalment li pregunta “què t’ha semblat?” i ella li etziba un escuet …
Llegeix tota la història... »
