Les ciutats tenen regions de frontera amb el món rural. Aquestes regions estan formades per carrers que semblen abandonats o a mig construir. La ciutat encara queda lluny, però la seva influència hi ha deixat marques. El Carrer del Ferrocarril és un dels carrers que exemplifica el que dic. El meu avi m’explicava que per allà, anteriorment hi passava el tren transfestucà, però que recordava vagament que un dia l’asfaltaren i el convertiren en un carrer més. En un lloc imprecís entre els camps de festucs un camí de sorra se li afegeix grava i més enllà s’acaba d’asfaltar i un cartell penjant d’un pal ens indica que a partir d’allà, allò és el Carrer del Ferrocarril. En un costat, una filera de pollancres delimita el curs d’un canal que alimenta els festucs, mentre que a l’altre hi desemboquen els patis i trasters d’unes casalots barats dels anys cinquanta.
Després d’uns metres trobem uns contenidors d’escombraries situats entre pollancre i pollancre. Ningú recorda haver-hi llençat ni recollit res. M’he preguntat per a què serveixen uns contenidors que sempre estan buits i encara no n’he trobat la resposta. Més enllà, el carrer s’eixample i guanya lluminositat. Un parell de cases velles …
Llegeix tota la història... »