La guerra de Successió arribà a la Vall del festuc l’estiu del 1713. Els borbònics, vestits de blanc, prengueren la Bisbal de Festuc sense resistència. Els austriacistes, temerosos, es refugiaren a Vilafestuc des d’on podria organitzar la defensa. La vila havia millorat les muralles, ampliat el fossar i comptava amb dos canons abandonats pels invasors en l’última guerra. La seva situació d’intersecció de camins la convertien en el punt estratègic per dominar tota la comarca.

Feliu Llentiscle fou escollit Director General de la defensa de les llibertats Catalanes a la Vall de Festuc i es preparà per un setge inclement. Temps enrere s’havia soŀlicitat una guarnició al Rei Carles, però aquesta mai s’havia materialitzat. Feliu Llentiscle, coneixedor de les mancances de la vila  tingué la idea d’utilitzar les campanes de les esglésies com a canons. El retruny de la campana major es confonia amb mil canons disparant de totes bandes i els atacants no sabien d’on cauria la bala. Poca cosa se’n sap de Feliu Llentiscle a part de ser un militar excepcional que veié en l’artilleria el futur de la guerra. Diuen que construí el primer tira-xines als cinc anys i la primera catapulta als 12. La guerra …

El sector de la polseguera sempre ha tingut un pes molt important en l’economia de Vilafestuc. Ja a l’edat mitjana, en l’atribució de la carta de poblament de Pere II a la vila hi apareix el gremi dels polsers:

[...] E atorgam á aquells que sien polvorers en aquest present an é los cinq propers ans de tots los delmes é drets, del dia que retrán lo castell de la vall de Festuch; que no sien de res demanats dels drets. E aprés fenit los dits ans, sien tenguts pagar tots los drets é delmes, seguns lo lur privilegi antich.

L’estructura gremial i la seva importància perdurà fins l’arribada de la pesta negra, quan s’atribuí als polsers els estralls de la malaltia. Els obradors de pols foren closos i el carrer de la pólvora tancat en quarantena durant set anys. Allà es perdé la forma artesanal de fabricar pols, que segons molts estudiosos era més variada en colors i textures que la pols actual grisosa i sorrenca. El gremi de la pols no es recuperà, però sí que ho feu la manufacturació de la polsinera empesa per la descoberta d’Amèrica, tot un continent que desconeixia l’existència de la pols. Per …

La història de la Companyia Elèctria Festucana s’inicia l’any 1893 quan Guillem-Esteve Bufelruc torna d’un viatge als Estats-Units d’America. Guillem-Esteve havia cursat estudis de física a la Universitat de Barcelona i s’havia interessat des del principi per l’electricitat i el magnetisme. Als Estats-Units establí vincles amb Edison, Tesla, Westinghouse i visqué el sorgiment de l’electricitat com a energia de prop. De retorn a la vall intenta convèncer els burgesos de la Colònia Festuc d’utilitzar l’electricitat en comptes de l’energia mecànica per a les seves fàbriques però només rebé resposta positiva del consistori vilafestucà, que acceptà el seu pla per a modernitzar la vila.

Guillem-Esteve s’alià amb la “Planas, Flaquer y Cia”, els procuradors de l’electricitat a la ciutat de Girona,  per a muntar la xarxa d’electrificació de Vilafestuc, però la difícil geografia de la vall i el seu aïllament fan que la companyia gironina abandoni el projecte. Guillem-Esteve conegué Bernat Pi, enginyer industrial i treballador de Planas, Flaquer y Cia, i junts fundarien la Companyia Festucana de Distribució i Manufacturació d’Electricitat. Bernat Pi incorporà innovacions en la fabricació de turbines amb el material disponible a la vall de festuc que permeteren tirar endavant la creació del Molí – la …

La primera vaga realment vilafestucana l’hem de situar l’any 1955 en el context del conflicte de les filadores selfactines i la primera vaga general de Catalunya. Fins aquell moment hi havia hagut petites revoltes a la Bisbal i la Colònia Festuc que consistien en la crema de màquines i trencament de vidres. Però aquell 1855 el moviment obrer que s’havia organitzat a la Colònia Festuc s’havia estès per les principals fàbriques de la Bisbal i Vilafestuc. Així, quan el general Zapatero publicà el ban que anuŀlava convenis coŀlectius (anomenats Societats obreres) i amenaçava els obrers rebels amb sis anys de servei militar a ultramar, encengué una metxa ja en sí prou oliosa.…

El Casal Monàrquic és un dels locals amb més encant de Vilafestuc. Fou fundat a finals del segle XIX per la família Pistaquilles i durant molt de temps fou el lloc de reunió de les classes benestants vilafestucanes. Amb els anys entrà en decadència i passà  de mà en mà abans de recaure als actuals propietaris, els germans Festuà. En Ramon i l’Andreu han restaurat l’antiga imatge del local seguint l’estètica clàssica de finals del XIX i actualment és un dels bars de moda de la vall. Els germans Festuà són uns enamorats dels sopars de duro de la vall i han emplenat el local de quadres i referències a les llegendes de la Vall. Un dels més destacats és la taula de la botifarra, just al costat de l’entrada on diuen que es jugà la partida més llarga de la història. L’han representada amb un tapet verd i un paper envellit on s’hi pot veure el resultat a mig acabar 53-52 que segons ens diuen trobaren a un racó del magatzem.

…