Perdi comenta:

Això se m’està convertint en un festival de coincidències, i també de nostàlgia. Ara m’has fet anar a la Banqueta, buscar el post i rellegir-lo. I tu ja hi comentaves que t’havies quedat amb ganes de llegir aquest llibre! Set anys, de tot plegat.

Sobre l’Escombra (i em permeto allargar-me perquè suposo que aquí, en un post de 2010, no farem nosa a ningú!) en realitat estic d’acord amb tot el que dius, i em sembla una manera molt encertada de destacar-ne les gràcies. Jo hi vaig anar a parar una mica com tu, per twitter, ressenyes, etc. També me l’havia apuntat temps enrere per un article al Cultura/s, però com que encara no hi era en català, ho havia anat deixant. En fi, que les expectatives eren molt altes, i efectivament només començar ja tens clar que no serà una estafa –i això no és poc.

Un cop llegit, i jo el vaig acabar just ahir a la nit, en destacaria el que en dius tu, tal i com ho dius tu: “tens la sensació que has llegit quelcom especial, sorprenent i que en prou feines n’has entès la meitat, però que no pots parar de donar-hi voltes i més voltes (…) lectures amb múltiples nivells de comprensió, viaranys i canvis de sentit.”

Però sí que també és veritat que algunes parts (la filosofia, bàsicament) se m’han fet dures; el personatge del psiquiatra, ufff, tampoc podia; i el final… On és el final!? No hi ha final o què?! Coi, això no es fa! On està la iaia? També haig de dir que em fa l’efecte que aquests “peròs” que hi veig són clarament més culpa de les meves mancances que no pas del llibre (només faltaria!).

En fi, un plaer de lectura, i un plaer parlar-ne!
# 14 maig 2013 a les 11:11 pm

Sobre l’Escombra (i em permeto allargar-me perquè suposo que aquí, en un post de 2010, no farem nosa a ningú!) en realitat estic d’acord amb tot el que dius, i em sembla una manera molt encertada de destacar-ne les gràcies. Jo hi vaig anar a parar una mica com tu, per twitter, ressenyes, etc. També me l’havia apuntat temps enrere per un article al Cultura/s, però com que encara no hi era en català, ho havia anat deixant. En fi, que les expectatives eren molt altes, i efectivament només començar ja tens clar que no serà una estafa –i això no és poc.

Un cop llegit, i jo el vaig acabar just ahir a la nit, en destacaria el que en dius tu, tal i com ho dius tu: “tens la sensació que has llegit quelcom especial, sorprenent i que en prou feines n’has entès la meitat, però que no pots parar de donar-hi voltes i més voltes (…) lectures amb múltiples nivells de comprensió, viaranys i canvis de sentit.”

Però sí que també és veritat que algunes parts (la filosofia, bàsicament) se m’han fet dures; el personatge del psiquiatra, ufff, tampoc podia; i el final… On és el final!? No hi ha final o què?! Coi, això no es fa! On està la iaia? També haig de dir que em fa l’efecte que aquests “peròs” que hi veig són clarament més culpa de les meves mancances que no pas del llibre (només faltaria!).

En fi, un plaer de lectura, i un plaer parlar-ne!

Jo encara estic païnt l’escombra del sistema i les meves lectures posteriors se’n ressenteixen. Quina brutalitat!

Moltes gràcies per googlejar per aquí una mica!

Apa,

ps.:gairebé?