L’Associació de Sinestèsics de Vilafestuc
L’Associació de Sinestèsics de Vilafestuc és una de les més antigues del poble. La seva funció és «l’estudi de la sinestèsia i la seva propagació, així com ajudar els sinestèsics a conviure amb l’entorn». La sinestèsia, segons el DLC, és quan es tenen experiències sensorials que produeixen una percepció o ressonància secundària en d’altres sentits. Durant molts anys els sinestèsics eren vists com a micos de fira i ara s’han convertit com a objecte de curiosos estudis neurològics. Encara ara els sinestèsics pateixen la desinformació i la ignorància, especialment a l’escola, on mestres mal formats, ho confonen amb una malaltia mental.
L’ASV té la seu just al costat de l’ajuntament. L’edifici, anomenat popularment l’Ateneu dels Encreuats, actua com a veritable seu de vila. Diuen que el seu fundador de la ASV, Ramir Tucfes, fou un sinestèsic complet: olorava els sons, sentia les textures, notava els sabors, assaboria els colors i veia les olors. Ramir era una persona excepcionalment racional.La llegenda explica que a l’estiu del 1909 li caigué una poma al cap i en comptes de sentir dolor a la testa assaborí un gust agre i que a partir d’aquell moment gastà tota la seva fortuna a entendre el perquè. Es feu construir un edifici sencer seguint els cànons estètics del noucentisme, amb grans columnes que cobrien la portalada i un rebedor completament simètric, des d’on inicià l’aventura de la nova associació.
L’ASV s’hagué d’exiliar completament durant la guerra del pistatxo i no fou fins al retorn del govern legítim quan pogué reprendre la seva activitat als locals originals del poble. L’associació conté més de 500 socis i un miler de col·laboradors espontanis, molts dels quals tenen ressons de sinestèsia: com per exemple el que associa les persones amb òperes del segle XVII, o aquell que percep la informació binària que es transmet a través de la telefonia mòbil. Algunes veus han qualificat l’associació com a poder fàctic de la vall, però ells es defensen al·legant que senzillament es dediquen a la dinamització cultura i organitzen concerts de textures, lectura de sons o cursos de pintura olfactiva per a tothom, sense exclusió.
Recentment han incorporat, no sense polèmica, un grup d’ajuda als escriptors que abusen de la sinestèsia com a figura retòrica. Amb paraules de l’actual presidenta Maria Antònia Tucfes, «un ús massa intensiu de la sinestèsia en la literatura és perjudicial pels lectors siguin o no siguin sinestèsics naturals. Intentem que aquests escriptors aprenguin a contenir les ànsies de convertir els l’entorn en sentiments vagues, però més fàcils de descriure. Però el primer que han d’entendre és que són addictes.»
Potser t'interessarà:
Però es pot ser escriptor sense ser sinestèsic?
Com a mínim és difícil, però hi ha vegades que llegir textos es converteix en un desxiframent de criptogrames… què és el blau agosarat? blau marí? blau elèctric? blau-verd de mar? blau cel?