Valoració:

Autor:Pere Calders i Rossinyol

ISBN-13: 9788499301068

Publicat per: La Butxaca

Data de publicació: 2010

COMPRA PRÉSTEC 1 PRÉSTEC 2 Pàgina dedicada a l’IEC Entrevista a TV3 1984

La nostra darrera troballa al Laberint d’en Dèdal és «L’ombra de l’atzavara» de Pere Calders. No és un secret que a Vilafestuc tenim una inclinació per aquest autor. Hem llegit amb fruïció les «Cròniques de la veritat oculta», «Invasió subtil«, «Demà, a les tres de la matinada«, «Ronda naval sota la boira» i la novel·la inacabada de «La ciutat cansada». «L’ombra de l’atzavara» és una altra mostra de la qualitat estilística de Pere Calders.

En aquesta novel·la Pere Calders abandona la fantasia burlesca que ens té acostumats i ens parla de l’exili català a Mèxic. La història s’inicia amb la mort d’un dels exiliats, l’Estrader, en circumstàncies poc clares. El protagonista, en Joan Deltell, creu que es podria tractar d’un cas d’assassinat i amb un company seu comença a investigar. Però la investigació i la mort de l’Estrader passen a ser secundàries. En Pere Calders, ens introdueix en un món esquizofrènic, el dels exiliats. Obligats a marxar de la seva terra es debaten entre la idealització d’un país llunyà que probablement no existeix i un país que els accepta però no els acull.

Acostumats a la literatura burlesca i fantasiosa de Pere Calders aquesta novel·la és un gerro d’aigua freda. En Joan Deltell deambula per una ciutat decadent i pobra. Casat amb una mexicana es resisteix a acceptar com a propis els costums locals mentre somnia en un retorn improbable a Catalunya. Pere Calders pinta l’entremat català a Mèxic amb un realisme xocant. Fa ús de la seva habilitat descriptiva per introduir els personatges de manera brillant, i sense la limitació d’espai que tenen els contes aquests personatges es matisen al llarg de la lectura creant uns personatges còmics, tràgics i vius a la vegada.

Tot i ser considerada una de les obres cabdals d’en Pere Calders, probablement aquesta novel·la no passaria de ser una obra més de la literatura catalana si el seu autor no fos precisament qui és probablement per ajustar-se als cànons més estàndard de novel·la. La seva temàtica i el to són molt allunyats als que ens té acostumats, però no us deixeu enganyar. Sota la pàtina «costumista»  hi ha el Pere Calders de sempre, amb la seva brillant capacitat d’introduir la comicitat i tragèdia dels personatges com ningú.