Tot va començar el Juliol del 2014. El Barça feia 9 anys consecutius que guanyava la lliga, i 8 la Champions ( Ja en tenia 9 com el Madrid) i la cosa no tenia aturador.

de la República Independent del Camp nou. El discurs de 20 segons

La resta d’independentistes començà una diàspora.

La TTC feu un pacte: ells sargirien les samarretes i la màfia ajudaria en el pla de reconquesta catalana.

El dia que tornaren els primers escamots del Japó, vestits amb el mono d’escalada i una llarga espasa japonesa a l’esquena a l’Alguer fou un dia gloriós on tothom sortí al carrer a rebre’ls amb pètals de roses i crits d’alegria.

altres pobles seguiren el seu exemple: l’Estartit, Torroella, Tor, l’Escala, Roses, Verges, Sant Jordi, Riumors, Figueres, la Bisbal, etc.

Ermengol el Calb fou escollit per la TTC per encapçalar el govern provisional d’aquest Estat no futbolístic Català amb capital a Ultramort en reconeixement.

no existia cap porteria de futbol on marcar gol i per contra unes hordes d’alpinistes-samurais armats amb espases els rebentaven les pilotes. Hagueren de fugir,

tallà el carnet de Soci del FS Barcelona. Fou la fi de l’Estat.

Ermengol el Calb i el consell de la TTC engegà una campanya a favor d’altres jocs i esports de competició com la Lliga de Cavall Fort,

Ermengol el Calb perdé la seva candidatura davant d’Armand Turó

es declarà el crit dels alpinistes-samurais de “venim de l’Ultramort i som Alpinistes-Samurais” il·legal

i ara a l’últim capítol de l’origen, esplendor i decadència de les hordes d’alpinistes-samurai…

En aquells moments el front estava a La Castelló de la Plana i la Formentera, en Maó i en Ciutat de Palma ja formaven part de l’Estat no Futbolístic Català, però l’Armand Turó, pactà amb el govern espanyol i francès en una finta per erigir-se com a únic salvador de Catalunya.

Els termes del tracte de la Tolosa foren els següents:

1.- El Reino De España i la Repúblique Française renunciaven als territoris ja conquerits pels Catalans a canvi que en comptes d’anomenar-se Estat Català es denominés Estat de l’Oest del Mediterrani.

2.- Els territoris tradicionals de València i Eivissa entrarien a un Referèndum per triar la seva adscripció.

3.- El grup i partit polític dels Tocats per la Tramuntana Catalana s’havia d’il·legalitzar així com el braç armat d’alpinistes-samurais.

La lluita dels alpinistes-samurais passà a ser clandestina altra vegada, però aquest cop dins del propi territori català, i després de l’empresonament d’Ermengol el Calb els integrants del consell s’amagaren per por a represàlies. Jo vaig anar a parar a aquesta casa d’Es Capdellà i des d’aleshores no he sortit d’aquí.

Però encara no era tot. El referèndum a Eivissa i València portà la desgràcia definitiva a les hordes d’alpinistes-samurais. Després d’una campanya, aquesta vegada molt dura (cremaren fins i tot una bandera espanyola!!! I uns altres de Catalana!!!!) el govern d’Armand Turó acceptà més renuncies per tal de formar un estat independent.

4.- La Llengua comuna passa a ser el Castellà i la pròpia de cada regió és cooficial: Valencià, Tortosí, Mallorquí, Eivissenc, etc.

5.- Un nou canvi onomàstic de Estat de l’Oest del Mediterrani a Estat Mediterrani d’Espanya.

El referèndum d’acceptació de les noves condicions a Catalunya fou altament polèmic, amb declaracions del president de la Generalitat Armand Turó “l’Estat només és gestió, què hi fa un nom, una llengua, una bandera o un exèrcit si ens forrem?”. Finalment s’imposà el posicionament oficial i es votà SI amb una participació del 15% ja que els afiliats a la TTC no tenien dret a vot, així com els seus parents o membres dels alpinistes-samurais, ni exjugadors de futbol, ni els esquerrans ni la gent dels ulls de color verd.

Veient-se aïllats de la població i del poder, l’11 de Juny del 2382 les hordes d’alpinistes-samurais, ja sense espases de plàstic i amb cubs de rubik resolts es dissolgué en un comunicat hologràfic intentant despertà la gent de l’estat letàrgic que els Reality Shows els havien deixat (legalitzats pel Partit d’Orgullosos i Sentimentalistes Escaladors ara al govern). Però ja era tard, i l’última estocada la reberen en proclamar en Manolo Bajilla, nou president de la Generalitat el Reino Mediterraneo de España…..

De cop se sent una trencadissa de vidres mentre la Lluna, intuïtivament apaga el disc de memòria extern i hi passa un llapis esborrant-ne tota la informació. De les finestres trencades entren grups d’Orgullosos Escaladores vestits amb túniques vermelles de cardenals apuntant a la Lluna amb el dit i cridant: “mala mala mala”. El més gros de tots, que sembla el líder parla, mentre els altres emmanillen la dona.

- No esperaba la inquisición española.

- Nadie espera la inquisción española… dónde està el consejero de la TTC?

- Ni idea yo encontré la casa así cuando entré…..

- Arrestadla!

I s’endugueren la Lluna, abans que el seu re re re rebesavi l’informés a on s’amagaven els últims resistents de la causa catalana, abans que el seu re re re rebesavi la posés al corrent dels nous projectes. Abans que ella pogués tornar amb els seus.