El carrer del ferrocarril

Les ciutats tenen regions de frontera amb el món rural. Aquestes regions  estan formades per carrers que semblen abandonats o a mig construir. La ciutat encara queda lluny, però la seva influència hi ha deixat marques. El Carrer del Ferrocarril és un dels carrers que exemplifica el que dic. El meu avi m’explicava que per allà, anteriorment hi passava el tren transfestucà, però que recordava vagament que un dia l’asfaltaren i el convertiren en un carrer més. En un lloc imprecís entre els camps de festucs un camí de sorra se li afegeix grava i més enllà s’acaba d’asfaltar i un cartell penjant d’un pal ens indica que a partir d’allà, allò és el Carrer del Ferrocarril. En un costat, una filera de pollancres delimita el curs d’un canal que alimenta els festucs, mentre que a l’altre hi desemboquen els patis i trasters d’unes casalots barats dels anys cinquanta.

Després d’uns metres trobem uns contenidors d’escombraries situats  entre pollancre i pollancre. Ningú recorda haver-hi llençat ni recollit res.  M’he preguntat per a què serveixen uns contenidors que sempre estan buits i encara no n’he trobat la resposta. Més enllà, el carrer s’eixample i guanya lluminositat. Un parell de cases velles hi tenen la façana encarada i una vorera més o menys delimitada segueix la carretera. El conjunt es completa a mig carrer, on forma cantonada amb la Baixada a l’Estació. És el punt neuràlgic del carrer, on la vila i el carrer s’ajunten tangencialment i on hi ha la famosa Estació Invisible de Vilafestuc. L’Estació de fet és  una parcel·la buida on s’hi poden veure plantes enfiladisses que s’enganxen a murs transparents. Fa anys un alcalde intentà potenciar el turisme gràcies aquesta meravella de l’arquitectura del segle XIX. Però als turistes no els agrada allò que no poden mostrar. I una estació invisible no es pot fotografiar.

Davant de l’antiga estació hi ha el Bar de l’Estació. El local més antic que es conserva a la vila. Antigament fou el focus de la revolució obrera, proletària, marxista, anarquista i socialistes. Aquí s’hi vivia una sopa d’idees i de gent. Tothom qui arribava a la comarca feia la primera parada al Bar de l’Estació. Però quan morí el ferrocarril el bar entrà en un estat d’hibernació. Poc a poc s’ha despintat i amb els vidres bruts s’ha convertit en un antre de mala mort. On Jesucrist no hi voldria perdre l’espardenya si m’enteneu. La seva mestressa, una dona grassa i pèl roja sempre vesteix una samarreta fosca amb taques de greix i observa amb mala gaita la clientela escassa formada per pollosos, vells jugadors del canari, ludòpates i delinqüents locals.

Més avall el carrer és un calc simètric del seu naixement. Uns contenidors desubicats, uns patis plens de rampoines i pollancres fins que l’asfalt i la ciutat queden enrere i el camí que abans eren les vies del transfestucà s’enfilen direcció la Colònia Festuc.

5 Comments

  1. Pingback: Tweets that mention Vilafestuc » Blog Archive » El carrer del ferrocarril -- Topsy.com

  2. Efe

    Em sembla que alguna vegada (t')havia explicat que la parada on jo agafava l'autobús del col·le es deia el pas a nivell. Jo l'agafava pels volts dels 80. I el pas a nivell que hi donava nom havia desaparegut abans de la guerra del 36…

    O siga que el bar es diga de l'Estació em sembla raonable.

  3. efe: Encara no he parlat mai dels passos de nivell. És una característica típica dels ferrocarrils, que obviant la seva perillositat, tenia cert encant. Sempre he sigut partidari dels noms de llocs fossilitzats. bar de l'estació, Parada del Pas de Nivell o Carrer de l'Hostal, etc etc…

Comments are closed.