origen, esplendor i decandència de les hordes d’alpinistes-samurais II i 1/2
14 de Juliol del 2213, Ultramort, Recent Estat no futbolístic Català, 35 minuts més tard que a l’anterior escrit.
A la imatge un menjador d’una casa pairal de finestres petits i poc il·luminat. Els sofàs, que entornen una llar de foc apagada, estan coberts amb fundes de quadres. Entre la llar i els sofàs hi veiem una tauleta amb uns plats plens de talls de síndria (meló del moro o meló d’Alger, pels del sud). En un dels sofàs, davant la llar de foc hi seu el re re re rebesavi, a l’altre costat de la tauleta la Lluna (re re re rebesnéta) .
- Ara que ja hem menjat una mica de síndria i estem a l’ombra…
- Per on anàvem?
- Les hordes d’Alpinistes-samurais eren rebudes amb pètals de roses pels carrers de l’Alguer…
- Ai sí, dons mentre la gent festejava l’arribada de les hordes, al centre de la TTC rebien una preocupant…
“Els Líders de la màfia siciliana havien decidit iniciar un procés democràtic i electoral per triar qui seria el nou capo di tutti i capi. Com que aquestes coses requereixen esforç, temps diners i un bany de sang, els mafiosos ens abandonaven en la nostra guerra en contra de l’invasor. Els seus amics Yakuza quedaven fora del rang d’influència. Així que la TTC estava sola.
El pla exposat per l’heroi nacional, Ermengol el Calb, fou debatut durant llargues hores al comitè executiu, i alguna paraula de més fou pronunciada. Al final s’imposà la seva opinió: Les hordes havien d’atacar o ara o mai.
Trigaren un mes i catorze dies nedant entre l’Alguer i el punt de contacte a les terres catalanes: Les Illes Medes. Tot just agafats a les roques s’inicià la primera gran batalla que lliuraren les hordes d’Alpinistes-Samurais contra la República Gavinera de les Illes Medes que s’havia independitzat del Reino Futbolístico de España uns anys abans sense que ningú se’n adonés. Molts alpinistes-samurais reberen picades, encara més ous foren xafats (víctimes innocents d’aquesta guerra necessària), però després de dos dies guerrejant, el far fou conquerit i es proclamà l’Estat no futbolístic Català a terres catalanes. La quatribarrada fou hissada des de la punta del far juntament amb la de les hordes d’alpinistes-samurais ( un pic i una espasa grogues sota fons vermell) i es cantaren himnes catalans (la Muixeranga, El Meu Avi, etc. ), l’himne de les hordes (Anem a la Muntanya) i himnes de l’exili (l’Alguer mitja pàtria o l’arxiconeguda M’he deixat la tele encesa).
Després de la desfeta de les Illes Medes les platges empordaneses les gavines abandonaren les platges empordaneses, prenent-ne el control les hordes. Com que era hivern i els guiris encara no havien arribat la distribució de menjar als desplaçats i l’allotjament dels exiliats que començaven a arribar nedant des de l’Alguer no fou un problema per unes hordes preparades a tot. El primer poble que s’alçà en favor del nou govern fou Ultramort, que abandonà la seva afiliació al Futbol State Barcelona per retornà a mans catalanes. Gràcies aquest gest, i a l’oferiment de Canal Satèl·lit Digital a tots els que acceptessin el nou estat altres pobles seguiren el seu exemple: l’Estartit, Torroella, Tor, l’Escala, Roses, Verges, Sant Jordi, Riumors, Figueres, la Bisbal, etc.
Ermengol el Calb fou escollit per la TTC per encapçalar el govern provisional d’aquest Estat no futbolístic Català amb capital a Ultramort en reconeixement. La premsa internacional i local estava més preocupada per la guerra futbolística, sobretot després de l’aliança entre el Reino futbolístico de España i el Manchester State United per batre d’una vegada per totes al Futbol State Barcelona que unes persones no futboleres declaressin un estat no futbolístic. Així i tot España intentà envaí el nostre territori a veure si des de darrera podia marcar un gol al FS Barcelona.
Ermengol preparà la defensa i arrancà totes les porteries de futbol i tot el parell d’arbres que poguessin simular una porteria. Quan les tropes del Reino Español combinades amb les del Manchester State United intentaren entrar al nou Estat Català es trobaren que no existia cap porteria de futbol on marcar gol i per contra unes hordes d’alpinistes-samurais armats amb espases els rebentaven les pilotes. Hagueren de fugir, i l’Estat Català fou una realitat.”
I des d’aleshores han passat vint-i-cinc anys, i els nostres amics mafiosos encara no han triat el capo di tutti i capi, després que el candidat més ben situat digués que reduiria els impostos a tothom que sabés anglès i matés a quatre persones d’un atac de riure. El condemnaren per homicidi voluntari en grau de pallassada i li caigueren 394 anys, 23 dies 2 minuts i 47 segons de fregar cases amb la llengua. I nosaltres comencem a anar baixos de recursos materials, acumulant cubs de rubik, tente i espases samurai de plàstic per la reconquesta de la nostra capital històrica, Barcelona.”
La imatge retorna al menjador fosc de la casa. A la tauleta de davant la llar de foc no hi queda cap tall de síndria enter i els pinyols negres al voltant de la boca delaten al re re re rebesavi i la seva re re re rebesnéta. La Lluna trenca el silenci que s’havia format mentre el lector llegia aquesta descripció.
- I quan serà això re re re rebesavi?
- Ui nena, no ho sé, pregunta-li a la teva rebesàvia, que a mi ja m’han jubilat de la TTC. [Nota clarificadora: La dona del re re re rebesavi va morir abans que es descobrís el mosquit que allargava 150 anys la vida, així que l'home es va tornar a casar amb una jove de només 85 anys. Qui li pot recriminar?]
- Però si ha anat a veure l’oncle a la Girona!! [Nota clarificadora 2: Els Catalans a l'Exili retornats a Catalunya posen l'article davant del nom de ciutats, segurament com a record de l'Alguer. Així Girona és la Girona, Ultramort l'Ultramort i Banyoles en Banyoles. L'adjudicació del masculí femení en cada cas és completament aleatori. Medinyà és femení, la Medinyà, però Santa Eulàlia de Ronçana és masculí: en Santa Eulàlia.]
- No et preocupis, que el bus lumínic passa cada deu segons, arribarà abans que hagis dit lluç!
- Llu…- un raig de llum els encega i senten la veu de la besàvia que els diu:
-Bon dia, que teniu gana? Us porto el dinar que ha fet re rebesavi Abdó!
- Viscaaaaa – crida la Lluna mentre corre direcció la porta d’entrada….
Potser t'interessarà:
- origen, esplendor i decadència de les hordes d’alpinistes-samurais II i 3/4
- origen, esplendor i decadència de les hordes d’alpinistes-samurais II
- origen, esplendor i decadència de les hordes d’alpinistes-samurais I (Jo també vull un estat propi V)
