Contes des de l’illa Quàntica | Nou llibre de les bèsties a Vilafestuc.

Contes des de l’illa Quàntica
Nou llibre de les bèsties
 Autor  Carles El Saure
 Editorial  Editorial Moll
 Primera Edició  2011
 Tipus de Lectura  Estiuenca
 Compra  Punt de Llibre | Laie
 Préstec  Catàleg 1 | Catàleg 2
 Internet  Vídeo 1 | Vídeo 2 |  aNobii

Imagineu-vos un dia en ple mes d’Agost d’aquest any 2011. Fa molta calor i els dies passen a una urbanització de platja amb els carrers sense asfaltar i el telèfon mòbil és una eina inútil. T’has llegit totes les revistes i diaris antics i et mires aquella «historias de la Historia de España» amb més bons ulls. Per deixondir-vos agafeu el cotxe i a mitja tarda, a trenta-set graus centígrads -a l’ombra- us planteu ala llibreria més propera a la recerca d’alguna obra que et desperti els sentits. Posem que a la llibreria hi ha tres persones: les dues llibreteres i vosaltres mateixos. Us miren amb un posat d’incredulitat, com si fóssiu un miratge d’estiu i fos impossible que algú entrés a la llibreria. Remeneu amunt i avall i d’un cop d’ull veieu el Premi Mallorca de Narrativa 2010, escrit per algú nomenat Carles El Saure i amb un títol tant estrafolari com «Contes des de l’Illa Quàntica | Nou llibre de les bèsties». Si us imagineu tot el que he dit, us recomano que l’agafeu i us el llegiu.

El llibre consta de dues parts ben diferenciades. Cinc narracions formen els Contes de l’Illa Quàntica amb l’únic nexe de tractar-se d’històries fantàstiques d’estil clàssic amb cert punt d’humor. S’inicia amb un fantàstic Oniront, on un investigador privat haurà de perseguir un personatge sorprenent que intercanvia històries amb les seves víctimes; continua amb L’Estructura Clàssica del Relat on fa un símil curiós entre l’escriptura i l’acte de cardar (com es veu que ho hem de dir ara).  La Conspiració o l’estrany cas del Dr Chisholm ens mostra – per primera vegada- la barreja entre la formació científica i la imaginació literària de l’autor a través d’un epistolari entre el Dr. Chrisholm i la seva antiga professora d’Institut. L’Assassinat, el quart conte, transmet una sensació ambivalent i potser és el conte més justet del recull. Espillllipse, el cinquè i últim conte, mostra com és la vida del nostre jo a l’altre costat del mirall en primera persona i la seva voluntat d’alliberar-se.

La segona part és molt més ambiciosa que la primera. «Nou llibre de les bèsties» és l’aventura d’un grup de científics a través d’un continent inexistent a l’estil dels exploradors del segle XIX. Els científics recullen evidències d’espècies sorprenents i fantàstiques i les descriuen amb intenció divulgativa i científica. L’autor barreja el llenguatge científic, que intenta ser precís, concís i poc florit i el llenguatge poètic que cerca l’ús de la paraula estètica i més apropiada creant un ambient entre realista i extraordinari i li dona personalitat a l’obra. Per exemple hi ha una descripció detalladíssima de la Papallona Narcís, una papallona la meitat de la qual habita al nostre món i l’altra meitat és un reflex a l’aigua o els Vents Quàntics, les Girafes Trencaclosques i un llarg etcètera. Potser en algun moment peca d’excés d’espècies que el fan feixuc, però es recupera utilitzant com a recurs dels diaris personals dels aventurers que creen una història més lineal que una simple relació d’espècies quimèriques.

En resum, si busqueu una obra distreta, divertida amb un toc poètic i fantàstic aquest és el vostre llibre. Ideal si sou fans d’històries que parlen d’un món fantàstic com si fos un món realista com les d’aquest blog o d’Antònia Font 😉