El joc de la bluf em va fer pensar en un escrit que vaig escriure temps enll? quan estudiava a l'institut. Era un joc semblant, que haviem d'escriure un conte que parl?s de Tirant lo Blanc i Carmesina. M'ha fet molta gr?cia recordar-lo i en ser per casa aquests dies l'he buscat i reescrit al word mantenint integrament l'original….

Amb tots vosaltres:

Veniu dames i
cavallers a sentir aquesta dram?tica hist?ria que us contar? un cec; la
vertadera hist?ria de la desfeta de Montferrant i del perqu? el miler de
soldats no pogu? fer front a l?infidel. Veniu senyores i senyors i descobriu la
veritat en aquesta narraci?. Ja hi ?s tothom? Dons comen?o. Hi havia una
vegada…

El rei de
Montferrant s?aixec? a mig dinar:

-
Benvolguts
dames i cavallers, us proposo un brindis per la meva estimada filla, Carmesina
que ?s la joia dels meus ulls i l?alegria del meu cor. Per tant aixequem tots
les nostres copes i bevem a la seva salut. VISCA CARMESINA!!!!!

-
VISCA!
? cridaren tots els assitents menys un: Tirant lo Blanc.

De sobte digu?:

-
Jo,
mon senyor, no brindo per ella ni per mil com ella!

Tots els nobles
del fest? dirigiren les mirades vers Tirant, i el rei s?adre?a a aquell
individu que podia convertir el pl?cid ?pat en un camp de batalla. Ben cert, el
rei sabia que Tirant i la seva filla Carmesina s?havien amistan?at i que m?s
tard, com a conseq??ncia del fat, van acabar trencant peres i tornant cadasc?
sota el seu portal.

-
Perqu?
un noble cavaller com v?s insulta la filla de N?s, el Rei de Montferrant? Que
potser el senyor Tirant no ?s tan galant i gentil com coratj?s a la guerra?

La princesa de
blanc a pell, Carmesina, estava encesa d?una boja r?bia i si no hi haug?s
intervingut la reina s?hauria comportat vilment i sense delicatesa. Tirant,
ignorant el que succe?a algunes cadires m?s enll?, prosseguia amb el discurs.

-
Senyors
d?aquestes contrades, nobles i barons; hem viscut tota la vida en un profund i
boscur pou; i jo, que he descobert la veritat, us en vull treure. Ducs i comtes
de Montferrant i de tots els regnes cristians, hem estat tra?ts i posats en
mans de l?infidel per una il?lustra persona que nin…

-
AIX? ?S
UNA FAL?L?CIA, UNA MENTIDA! ? Crid? Carmesina ? Ning? no sortir? a defensar
aqueta feble i bella dama contra un cavallers que l?ha of?s?

Tirant respongu?:

-
Arist?crates
de Montferrant, heu presenciat un fet ins?lit. Jo encara no havia esmentat el
nom de la persona, si se?n pot dir persona, que havia com?s la deslleial tra?ci?
i ella s?ha declarat culpable. Missenyors, tal i com diuen, les veritats
ofenen.

-
Ets
un impotent! La Teva
espasa no ?s tan llarga com canten les llegendes… si m?s no la que jo conec!-
Salt? Carmesina enrabiada i canviant de tema.

Un silenci
sepulcral recorregu? tota la sala. Els reis mantenien la dignitat i s?estaven
drets amb cara de circumst?ncies; els serfs i assistents al banquet no movien
ni un dit atents a la sagnant batalla de la taula.

-
I tu,
vas a buscar-te una espasa no batejada o a vegades una d?ordenada. I si no ?s
aix?, que D?u em castigui i m?envi? al fons dels inferns. ? Va respondre
Tirant.

La reina, dreta
al costat de son marit, hi intervingu?. Tant de bo no ho hagu?s fet.

-
Molt
honorable cavaller Tirant lo Blanc, v?s no teniu el dret a fer tan terrible
acusaci?. En teniu alguna prova concreta? Ni jo ni el meu marit creiem qu…

-
Jo
estic a favor de Tirant. ? Exclam? el rei. ? Si la meva filla ha tra?t, no sols
al seu pare, ni al seu amistan?at Tirant, sin? a tot el m?n cristi? ha de ser
conseq?ent amb els seus actes i acceptar la pena capital; aix? he educat la
meva filla.

-
Tu
calla, home mal encaminat, que si fos per tu encara seria verge!

-
Mentida!
? Respongu? el Rei indignat.

-
Quan
tu hi ets, el nostre llit est? ple d?estranys… no parlo d?estranyes!

-
Nom?s
hi ha en Tirant, i de vegades. Ups! ? El rei es qued? mut, la reina i la
princesa tamb?.

-
Com!
En Tirant i tu? ? Pregunt? la princesa.

-
Si no
podia amb una marclofa que no t? miramentes alhora de fer-s?ho amb els
infidels;ni amb la reina que ?s una puritana que va intercanviar una joia per
la criatura d?una monja; nom?s em quedava el rei. ? S?excusava en Tirant ? I eps!
No me?n penedeixo.

En aquests
moments dos serfs m?s espavilats que els altres, s?havien situat a l?entrada
del menjador reial i feien pagar entrada a totom que hi volgu?s entrar. Un
ercer s?encarregava de donar la not?cia del que passava a dintre i ben aviat ho
descobr? el capell? del castell ( un dels amics de Carmesina) que decid? fugir.
El seu prop?si hagu?s sigut bo si no fos pel cap dels moros ( un altre dels
amics de Carmesina ) que juntament amb la princesa havien ideat un pla per
conquerir la fotificaci? m?s ben guardada de la regi?: Montferrant. A dins
seguia Tirant.

-
No
desviem l?atenci? de tothom dirigint-la a la nostra benestimada majestat.
Carmesina ens ha venut a tots al Sold?…. ? Tirant es qued? sense paraules,
portaven m?s d?una hora i mitja discutint i tenia la gola seca.

-
No ?s
cert, jo no conec en Moshamend Nakir de res. ? Respongu? Carmesina
descobrint-se.

-
Oh!,
el que diu Tirant ?s veritat… ? Exclam? l?auditori a l?un?son.

-
Ara,
penalitzem aquesta dona maligne com es mereix. ? digu? Tirant somrient.

-
Un
moment, en Tirant tampoc s?ha comportat honestament, ell tamb? es mereix la
mort! ? Afeg? Carmesina.

Des del fons de
la sala se sent? un crit infernal

-
Els
Infidels!!! S?acosten els moros!!!! ? Un serf que s?havia situat a la finestra
m?s allunyada de la batalla per prendre l?aire o escapar-se ( era amic de la Carmesina i el Rei) va
veure sobre el tur? apar?ixer estendards musulmans. ? S?n desenes, centenars, o
MILERS! Que D?u ens salvi. ? Exclam? el serf abans de caure de la finestra.

-
Des
de dalt del tur? en Moshamend Nakir ?lies el Sold? cridava: ? A l?atac i que
Al?l? ens acompanyi!?

Sols se salvaren
Carmesina, Tirant i els Reis per uns passadissos secrets i arrbaren a
Constantinoble com si res no hagu?s passat. Ben aviat les ferides cicatritzaren
i Tirant i Carmesina s?acabarien casant. Per altra banda el cap moro va morir
caient del cavall a mig batallar. D?aquesta manera, el que vertaderaemnt va
passar al banquet de Montferrant va restar a l?oblit fins ara, que el serf que
va caure de la finestra tornant-se cec i salvant-se de la f?ria musulmana ha
decidit obrir els ulls de la gent.