Els festúcars

L‘àvia sempre em deia “vigila o els festúcars el veuran i se t’enduran!” quan feia alguna malifeta. Aquesta frase em tenia terroritzat. M’imaginava que uns addictes a l’esprit-de-festuc bavejant, amb les ungles brutes i els ulls fora d’òrbita em perseguien pels carrers de la vila fins que m’atrapaven. Imagineu-vos, quan anys després vaig descobrir que els festúcars eren simples monjos d’una religió antiga pròpia de la vall.

Els festúcars eren ermitans que vivien dels festuquers. Les seves llegendes cosmològiques parlaven que els primers fills de Déu vivien només d’un arbre vell de festucs. Aquests mites conten que els primers humans menjaven festucs durant la primavera, bolets a la tardor i arrels a l’estiu, però sempre al voltant del seu Festuc Vell. De les orenetes aprengueren com fer-se els nius sobre les branques de l’arbre i dels  talps com sobreviure a l’hivern. Però un dia el festuc vell els expulsà del seu paradís i s’escamparen pel món a la recerca de nous festuquers on niar.

Les llegendes del poble expliquen que podien fer miracles prodigiosos. Com l’hivern que alimentaren a tota la vall amb només cinc festucs i quatre pans, o quan un festúcar tallà per la meitat les aigües del riu de Vilafestuc – abans tant cabalós – durant una innudació. No és d’estranyar que els festúcars fossin adorats com a déus per la gent de la Vall i que els senyors de Castellfestuc els demanessin consell abans de fer res. Quan algú decidia fer el “salt del festuc” era un honor immens per la família.

Els festúcars no escrigueren mai cap història, però els seus mites ens han arribat a través dels romans i les adaptacions que en feren més tard els cristians. Alguna gent que es creu historiador  ha arribat a afirmar que Crist en realitat provenia d’una família de la vall dels festúcars i que fou educat en la religió festúcar abans que en la jueva.

La religió festúcar començà la decadència en l’època de Galderic dels Fruits Secs, però la croada contra els albigesos accentuà les apostasies, fins que al segle XIII morí l’últim dels festúcars. La llegenda diu que en realitat no morí, sinó que es convertí en un festuquer i vetlla per la vall des d’un punt amagat enmig del bosc. I mentre ell estigui alerta els festucs floriran un any rera l’altre.

3 Comments

Comments are closed.