Vinc d'una
petita ciutat catalana, propera al m?n rural. De ben nen em passava els
caps de setmana a casa els ?vis inventant jocs al bosc i desmuntant
bicicletes. De m?s grandet, durant l'adolesc?ncia vaig renegar
d'aquests inicis i vivia de forma m?s urbana en una ciutat tranquila i burgesa com Girona. M?s endavant vaig anar a viure a Barcelona, on vaig
xocar de ple amb la velocitat vertiginosa dels seus habitants. En casos
com aquest un no s'acaba de sentir ni urbanita ( el model pop de
ciutad?) ni un poblenyenc ( d'aquests que s'estan posant de moda de la
vida lenta ). Hom se sent en un entremig, i m?s quan el seu entorn ?s o
un o altre.

Ni et veus aixecant-te amb el sol
per regar l'hortet, o el jard? ( pels neo-poblenyencs) ni tampoc et
veus dins d'un metro a les 8 del vespre i arribar a casa notant que
durant el dia has fet casa -> feina -> casa, i aprofitar el cap
de setmana per fer el que t'interessa.?s que no hi ha terme intermig? ?s que la vida de ciutat de comarques no t? sortida?

Res, que fa tres setmanes que he comen?at la feina…