Un estrany al jardí de Pere Calders a Vilafestuc

Un estrany al jardí
Autor   Pere Calders
Editorial   La Magrana Butxaca
Primera Edició   1985 (2001 a la Magrana)
Tipus de Lectura   De tren.
Compra   Alibri | Llibres.cat
Préstec   Catàleg 1 | Catàleg 2
Internet   Rodamots | Antaviana |   Homenatge a Vilafestuc

Un dia que passejava sense gaire rumb pels passadissos del Laberint em caigué al damunt «Un Estrany al Jardí» d’en Pere Calders. Potser va ser sort o les guineus del Laberint o que en fer el centenari del naixement de Pere Calders els seus contes tenen ganes de sortir als aparadors. Sorprès perquè no coneixia el llibre vaig emportar-me’l a casa juntament amb un bon nyanyo que encara ara me’n ressento.

Aquest recull conté un total de 37 contes, la majoria dels quals podrien ser qualificats de relats breus ja que no superen les dues, tres pàgines o fins i tot mitja! Comença amb el conte que dóna nom al recull sobre una troballa arqueològica sorprenent a la Garrotxa. És el conte més llarg de tot el conjunt, i probablement el que segueix el patró tradicional i que ens té acostumats en Calders. Darrera d’«Un estrany al jardí» es succeeixen un conjunt de contes breus o fins i tot relats d’una pàgina on Pere Calders de ritme frenètic on aconsegueix que el lector s’endinsi a l’ambient del conte amb una o dues pàgines i ens deixa un regust dolç abans de començar el següent, demostrant expressivitat i experimentació del concepte conte. A la part final del recull els contes s’allarguen i torna el Calder tradicional que barreja el dia a dia amb aparells estrafolaris i mons paraŀlels.

En l’obra de Pere Calders les anècdotes de la vida quotidiana es converteixen en històries fantàstiques tenyides d’humor, però en aquest recull aconsegueix combinar l’absurd de la vida sense afegir-hi tocs fantasiosos amb històries surrealistes més tradicionals de la seva obra. Ho fa a través de contes extremadament curts on la història a vegades queda mig penjada (com un relat) i que permet fer ús de la literalitat del llenguatge, d’una entrevista tòpica o d’una trobada casual al mig del carrer sense haver d’anar més lluny que la pròpia anècdota. Combinat amb el llenguatge àgil i ben cosit clàssic d’en Pere Calders que no renuncia a l’ús de vocables ambiciosos i concrets fan del recull un dels millors llibres que he llegit darrerament.

Lectura lleugera i típicament calderiana. Recomanable als amants de la literatura curta i la ironia.