L’occidor de dracs (vuf-021)

La veu del germà Francesc el desperta uns moments abans de matines. S’alça, es planxa amb la mà la túnica negra i es cenyeix una corda al voltant de la cintura. Surt de la seva ceŀla i s’afegeix a la corrua de monjos que es dirigeixen a la sagristia per les primeres oracions del dia. Repassa els salms 19 i 20 d’esma mentre recorda el somni que l’acompanya des d’unes nits ençà.

Veig la vila de Llívia i la seva poderosa muralla envoltades de camps verds humitejats per un ruixat de primavera. És ben entrat el matí i les campanes de l’església repiquen de perill. El Comte Miró guaita, des de la torre més alta, a l’horitzó. L’acompanyen una cort de cavallers i dames, entre els quals reconec el posat d’en Guillem de Llir, i el cabell ros de na Sibiŀla, filla del comte, abraçada al vescomte d’Urtx.

Feia temps que no recordava els seus antics companys i això el trasbalsa. Adreça l’esquena i aixeca les espatlles en un intent d’abandonar els seus pensaments. Li surt un gall i el prior li clava la mirada.

Fou, a Llir de Cerdanya, un nen escollit pels déus. Encara ara deuen parlar del dia del seu naixement, enmig d’una de les tempestes més violentes que es recorden. Al cel ressonaven tambors, els llamps en forma de dracs il·luminaven la nit i la seva mare paria un nen de cabell roig amb dues dents ben grosses que l’esquinçaren. Morí quan ell exhalava el primer glop d’aire. Immediatament, la bruixa local el prengué i entre llampec i llampec profetitzà el seu futur «nascut entre dracs, occidor de dracs». Aquest fat, d’una bruixa folla una nit de tempesta, l’ha acompanyat tota la vida des de la Cerdanya natal fins a Terra Santa i més enllà del món conegut, en terra dels nestorians, i de retorn aquí, al mont Athos, on s’amaga de la profecia.

Els monjos han arribat a l’equador de les oracions de matines i el germà Gregori el colpeja lleugerament amb el colze. S’adona que no recita el Reponsori adequadament. El somni el té captivat.

Veig n’Arnau com es coŀloca el casc de cavaller. Fa goig vestit amb l’armadura i l’emblema de Llir, un Isard blanc sobre fons roig i quatre volves de neu. S’agenolla pesadament davant del comte Miró i aquest l’honora ajudant-lo a alçar-se. L’envejo amb totes les forces. N’Arnau fa una llambregada a l’horitzó llunyà i amb pas solemne baixa la torre. Soldats i pagesos callen davant seu, les dones li tiren roses, lliris i flors d’hivern. N’Arnau s’acosta a Vailant, el seu cavall, hi puja gràcies a l’escaleta i al suport del seu escuder. Pren les armes, espasa, llança i la seva estimada destral, i les guarda a la sella amb el gest que vam aprendre de joves. N’Arnau crida «obriu portes!» amb veu surt poderosa, segura i autoritària com la d’un Emperador o la d’un home que es dirigeix a la seva mort.

Després de les oracions intenta allunyar-se del grup de monjos. S’entreté observant pagesos, croats i d’altres arreplegats demanant almoina després d’un hivern cru. Veu de lluny un noi esprimatxat de cabells rojos que fa d’escuder d’un cavaller vell i demacrat. Un petit gest del jove li retorna la seva vida com escuder a Berga.

El senyor de Llir, en conèixer el destí de l’infant tocat pels dracs, el prengué com a escuder i acompanyant del seu fill Arnau. Intentaren ensenyar-li l’art de la guerra: l’ús de l’espasa, el maneig del cavall, la lluita amb la llança i les regles de l’ordre dels cavallers però el jove escuder, era un covard en batalla i n’Arnau l’hagué de treure de més d’un embolic. De Llir passaren a Berga, a la cort del comte de Cerdanya, on conegué Sibil·la la segona filla del comte, i de qui se n’enamorà perdudament. Però el fat el precedia i el comte, en saber-ne els orígens, el nomenà cap de l’exèrcit en la guerra contra l’Urgell. L’infant occidor de dracs volia fer honor al seu destí i tenir prou valor per demanar la mà de Sibil·la de Cerdanya. Amb aquest pensament al cap, guerrejà durant tres anys per les valls profundes del Pirineu. Patí fred, neu, pluja i un sol d’infern per finalment ser derrotat a les goles del Segre on sobrevisqué gràcies al valor d’Arnau de Llir, el seu amic i company.