La història de la Companyia Elèctria Festucana s’inicia l’any 1893 quan Guillem-Esteve Bufelruc torna d’un viatge als Estats-Units d’America. Guillem-Esteve havia cursat estudis de física a la Universitat de Barcelona i s’havia interessat des del principi per l’electricitat i el magnetisme. Als Estats-Units establí vincles amb Edison, Tesla, Westinghouse i visqué el sorgiment de l’electricitat com a energia de prop. De retorn a la vall intenta convèncer els burgesos de la Colònia Festuc d’utilitzar l’electricitat en comptes de l’energia mecànica per a les seves fàbriques però només rebé resposta positiva del consistori vilafestucà, que acceptà el seu pla per a modernitzar la vila.

Guillem-Esteve s’alià amb la “Planas, Flaquer y Cia”, els procuradors de l’electricitat a la ciutat de Girona,  per a muntar la xarxa d’electrificació de Vilafestuc, però la difícil geografia de la vall i el seu aïllament fan que la companyia gironina abandoni el projecte. Guillem-Esteve conegué Bernat Pi, enginyer industrial i treballador de Planas, Flaquer y Cia, i junts fundarien la Companyia Festucana de Distribució i Manufacturació d’Electricitat. Bernat Pi incorporà innovacions en la fabricació de turbines amb el material disponible a la vall de festuc que permeteren tirar endavant la creació del Molí – la central de generació elèctrica situada a mig camí entre Vilafestuc i Castellfestuc- que aprofita el gas que desprèn el procés de torrefacció de festucs.

Dos anys després la Companyia Festucana de Distribució i Manufacturació d’Electricitat ja ha desplegat la xarxa elèctrica per Vilafestuc, la Bisbal i Castellfestuc i aconsegueix, per fi, el contracte amb les fàbriques de la Colònia Festuc. Guillem-Esteve i Bernat aprofiten aquests nou impuls per a crear una nova patent en generació elèctrica a través de festucs torrats i modernitzar el Molí amb les últimes turbines hidràuliques. Gràcies a aquestes turbines, la Festucana d’Electricitat inicia la fase d’expansió, arribant a distribuir l’electricitat de la Plana Llimonera i bona part de la Catalunya Ulterior.

L’entrada del segle XX s’endevina positiva, però les successives vagues, revoltes i la decadència de la indústria a la Colònia Festuc obliguen a derivar el seu negoci cap a d’altres tecnologies noves. És així com s’introdueix en el món de la telefonia i la ràdio, projectant les línies de telefonia de tota demarcació. Bernat Pi compra la patent del telèfon a al companyia Bell per a Catalunya i inicia una nova fase d’expansió. És aleshores quan canvia definitivament de nom i passa a anomenar-se Companyia Elèctrica Festucana.

Emblema actual de l’Elèctrica Festucana

Però el desplegament de la xarxa telefònica arruïna la companyia i Bernat Pi cedeix el control de l’empresa a Esteve-Guillem, fill de Guillem-Esteve, que comença una etapa com a manufacturer de productes elèctrics i electrònics, que dura fins als anys 70 quan la secció electrònica de la companyia se separa de la Festucana d’Electricitat per a crear Computadors Electrònics Festucans.

En l’actualitat els hereus de Guillem-Esteve i Bernat Pi han convertit la companyia en una multinacional que cotitza al NASDAQ i centra el seu negoci en la creació i  manteniment d’infraestructures elèctriques i de telecomunicacions. Té seus als Estats-Units, Japó i bona part del sud-est asiàtic i amb plans d’expansió per Europa i Àfrica.