Ahir a la nit no podia dormir, aix? que vaig engegar el discdur extern i em vaig posar una d'aquelles pelis que fa anys que t'has baixat per? que mai has tingut temps de veure: Chat Noir, Chat Blanc d'Emir Kusturica.

M'havien recomenat fortament les pel?l?cules d'en Kusturica, per? nom?s havia tingut temps d'escoltar les can?ons que havia trobat a la web. La m?sica ?s quasi de circ, amb una orquestra que toca tant vivament com li ?s possible. Pensava que si la m?sica que fa ?s d'aquest estil, les pelis tamb? ho havien de ser. I no m'equivocava, Chat Noir, Chat Blanc ?s una peli on tot ?s grotesc. Els personatges s?n quixotescos ( ara que est? de moda aquest adjectiu ), i les situacions completament surrealistes.

A la peli trobem un pare que viu amb el seu fill a la riba del Danubi entre S?rbia i Romania. All? nom?s es poden dedicar a la compra-venta amb els russos que baixen riu avall i al tr?fic il?legal de whisky. Per? tot es lia quan uns companys del pare l'estafen… No explicr? res m?s, tot i que la hist?ria principal ?s el menys important de tot el film. La manera que t? de resoldre les situacions en que es van trobant els protagonistes, la il?luminaci?, la banda sonora i els cameos de contes i llegendes s?n brutals.

I enmig de tota la decad?ncia, la p?rria i la merda veus una peli completament vitalista. Unes ganes de viure i ser feli? tant grans que se t'encomanen des del principi de la peli fins al final. Mooooolt recomenable!