Vilafestuc s’empetiteix

A vegades passa. Un dia t’adones que arribes més fàcilment a l’interruptor del costat del sofà i ho atribueixes a l’atzar, però el dia següent et baralles amb la teva parella perquè no hi ha prou espai a la cuina, o a la taula del menjador en prou feines hi caben tres plats i l’ampolla d’aigua. Aleshores ho veus clar: el municipi de Vilafestuc s’empetiteix.

Això que us pot semblar d’un altre món, aquí a la Catalunya Ulterior és força comú. Els territoris s’eixamplen i es contrauen com fa fred a l’estiu, o neva arran de costa al mes de Març; és a dir «a vegades passa». No us negaré que és inquietant i sobretot molest, però anys de patir aquesta inclemència han afilat l’enginy dels vilafestucans: Alguns falquen les parets de casa seva amb tota mena de materials aprofitats (uralita, neumàtics, llibres,), uns altres han preferit construir portes de tres metres que encara són transitables, fins i tot durant les crisis més intenses d’empetitiment; i encara n’hi ha que s’han apuntat a cursos contorsionisme i es mouen pels carrers de la vila amb postures increïbles. Generalment, però, els vilafestucans fugim de la vila. Si és estiu aprofitem per fer bivac i ens endinsem als boscos de festucs, convertits en bonsais, mentre esperem que tot torni a la normalitat. A l’hivern, taquem paradeta i  visitem als parents de la resta de Catalunya, on aquest empetitiment és menys habitual.

Els orígens d’aquest efecte de la Catalunya Ulterior han estat estudiats des de moltes disciplines: els geòlegs teoritzen que la Catalunya Ulterior està sobre una falla, única al món de tipus «compressora». El centre d’aquesta falla estaria situat sota Vilafestuc i la seva activitat demostraria que es tracta d’una regió especialment sismològica. Alguns geògrafs, discrepen i consideren que la compressió de la Catalunya Ulterior és d’estil climàtic i argüeixen una suposada periodicitat relacionada amb l’efecte estacional de la calor i el fred. Darrerament, han elaborat un model probabilístic que intenta predir les contraccions de la vall, anomenat Model Compressiu de Festucs, que té una probabilitat d’encert d’un 50% a dos dies vista. Finalment hi ha un tercer grup de científics , de caire més filosòfic, que relacionen l’estat de la Catalunya Ulterior i Vilafestuc amb la situació social de la resta de Catalunya. Creuen haver demostrat que en temps de més estrès social (pressió lingüística, sentència del constitucional per l’estatut, eleccions, etc) s’originen bona part d’aquestes compressions, i que el cicle d’expansió cap a la grandària habitual coincideix precisament en el moment crític, com una via d’escapament de tanta tensió. Aquests filòsofs i sociòlegs, entre els quals destaca en Jesús Querdús, sociòleg eminent de la vall, creuen que una situació  com l’actual podria desembocar en el coŀlapse total de la Vegueria de la Catalunya Ulterior i a la desaparició de l’estil de vida festucà amb l’èxode de milers de persones.

Sigui perquè els peus de Vilafestuc hi ha un volcà gegant, perquè fa massa calor o massa fred o perquè els polítics de Catalunya són uns ineptes, a Vilafestuc ens empetitim i podem perdre les nostres cases, els carrers i les seves llegendes i històries.

3 Comments

  1. Pingback: Vilafestuc » Blog Archive » Sequera

Comments are closed.