Fauna Laberíntica. L’ícar.

Ícar

Estat de Conservació

240px-Status_iucn3.1_EN-ca

Classificació acientífica

Domini Fabularis
Regne: Animalae
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Struthioniformes
Família: Struthionidæ
Gènere:  Struthio

Distribució geogràfica

Laberints minossos
Laberints naturals

Nom binomial

struthio habilis

L’ícar (struthio habilis) és un animal ovípar de la família dels estrucioniformes, l’únic present als laberints. Com els altres estrucioniformes neix sense l’habilitat de volar. Morfològicament es caracteritza per la manca de plomes a les ales en forma de braços homínids, un plomall blanc molt vistós que cobreix el cos i un plomissol ros a la part superior de la testa.
L’ícar es pot trobar als atzucacs ombrívols dels laberints d’on n’extreu l’alimentació bàsica d’aglans i fulles arbòries. S’organitza en comunitats regentades per la femella dominant, que és qui cova els ous, mentre les altres femelles s’encarreguen de la recoŀlecta d’aliment i de les cries.
Els mascles, en arribar a l’edat adulta, abandonen el niu i cerquen ecosistemes poblats d’abelles per extreure’n la cera. Aleshores, s’arrenquen les plomes del cos i es fabriquen unes ales artificials que els ajuden a envolar-se i a fugir del laberint. Aquests vols solen durar un parell d’hores fins que cansats – o per la fusió de la cera- cauen i es maten. La traça que mostren els mascles per la construcció d’ales artificials, única en el regne ovípar, és considerada com la base d’una inteŀligència incipient i s’ha intentat ensenyar als ícars altres habilitats constructives infructuosament.
Alguns biòlegs expliquen el comportament anòmal dels mascles com un estadi intermedi de l’evolució cap a un nou ícar que tingui (com a mínim el mascle) la perícia de volar. D’altres creuen que és una rèmora d’un passat volador. Les darreres teories consideren el vol fracassat com una adaptació demogràfica que permet mantenir estable la població d’ícars dins del laberint.
Al llarg de la història s’ha considerat la visió d’un ícar mascle en ple vol com una revelació angelical i representen la imatge de la divinitat per a moltes cultures. En l’actualitat és un animal en perill d’extinció i objecte de protecció especial degut al comportament anòmal dels seus mascles.