Bedlam, darrere les hores càlides a Vilafestuc

Bedlam
Darrere les hores càlides
Autor  Mar Bosch Oliveras
Editorial Empúries
Primera Edició 2013
Tipus de Lectura  llaminadura
Compra  Punt de LlibreLlibres.cat
Préstec Catàleg 1 | Catàleg 2
Internet  Premi Just M. Casero |Entrevista (TV Girona)

El Premi Just M. Casero de Girona sol despatxar-se amb una petita nota a la secció cultura dels diaris «oficials». L’endemà o l’altre desapareix definitivament i quan l’obra surt publicada passa molt desapercebuda.  Però pels vilafestucans, el dia que es concedeix el premi estem d’enhorabona i fins i tot enviem la Margalida Codonyan a retransmetre en directe la gaŀla des de Girona. Les noveŀles del premi Just Casero són històries curtes, ben narrades, amb tocs poètics i darrerament amb aires fantasiosos que tan ens agraden en aquestes contrades. Això mateix, és Bedlam, Darrera les hores càlides, de Mar Bosch Oliveras, la darrera guanyadora que sis mesos després hem pogut trobar a la llibreria d’en Dèdal.

El punt de partida del llibre és l’hivern que, d’un cop de porta, decideix saltar-se la tardor i arribar abans d’hora a Bedlam. Aquest fet serveix per encadenar les històries dels habitants del poble, des d’un noi anomenat Haiku que perd la veu, al professor Bròquil, cec a menys de 10 metres passant per l’Agnès, mare d’en Haiku que viu en un Iglú,  la Jana, l’àvia de la Jana que explica històries si la balanceges, etc etc etc. Cada història t’envia a la següent i aquesta més enllà fins que et fas una idea de la vida a Bedlam, on tot és molt especial i perfecte… potser massa perfecte.

[Compte filtració] El llibre m’ha recordat un altre Premi Just M. Casero, Olor de Violetes. Amb aquest altre premi comparteixen, des del meu punt de vista, un enfocament de la mateixa temàtica i un estil literari que transmet la fantasia utilitzant un filtre poètic (també ho fa La dona que es va perdre, per exemple). Però allà on Olor de Violetes és fosc, aquí és optimista. De totes maneres, Bedlam probablement és més vitalista, més exuberant i amb un toc de complexitat que podria recordar a la Vila del Pingüí del Dr. Slump. El final, però, permet descobrir (intuir) què és el poble de Bedlam i el polsim d’agror que amaga.

Afortunadament, en ser una noveŀla curta no es fa llarg i el ritme és àgil i ràpid, com una llaminadura: frueixes l’estona i et deixa un bon gust de boca. Recomanable als fantasiosos endolcits.