Fauna laberíntica. Penèlopes i ariadnyes.

Penèlope

L'esfígie de la deesa ens permet identificar l'ariadnya

Estat de Conservació

240px-Status_iucn3.1_LC-ca

Classificació acientífica

Domini Mithologiae
Regne: Animalae
Fílum: Arthropoda
Classe: Arachnida
Ordre: Aranae
Família: Agelenidae
Gènere: Tegenaria

Distribució geogràfica

laberints barrufs
laberints selvàtics
laberints llibròfils

Nom binomial

tegeriana textora

Redirigit des de Ariadnya.

Les penèlopes (tegenaria textora) són una de les centenars d’espècies d’aranya presents als laberints, però avui en dia n’és la única, coneguda, endèmica.

Es pot diferenciar les penèlopes pels tons verdosos i negres del seu cos amb la efigia d’una dona grega a la part del darrera. Les penèlopes són unes aranyes araenomorfes de la família de les agelènids que construeixen teranyines. Les teranyines de les penèlopes es caracteritzen per atrapar les seves preses – habitualment insectes i petits llangardaixos – en un entramat laberíntic. Durant el dia, els camins i atzucacs que construeixen imiten als dels laberints on habiten; mentre que de nit els encreuaments i culs de sac són nous. Per això se l’anomena tradicionalment l’«aranya que menteix de nit».

Les ariadnyes en realitat són una subespècie de penèlope creada a partir de la domesticació d’aquest animal fa aproximadament cinc-mil anys. Es poden diferenciar les ariadnyes de les penèlopes per l’orientació de l’efígie de la deessa.  Hom considera Teseu d’Atenes com el primer domesticador quan utilitzà un fil d’Ariandya per a poder sortir del laberint de Cnossos ja que aquesta subespècie (Tegeriana textora domestica) no mapeja el laberint sinó que produeix un fil de seda molt resistent i durador que s’enganxa d’una punta i el va alliberant a mesura que avança. Així doncs, els viatgers durant molts anys solien utilitzar-la per entrar als laberints sense perdre’s.

Avui en dia l’ús de les ariadnyes per entrar a un laberint ha perdut interès gràcies a l’aparició dels GPS, però ambdues espècies no presenten, en l’actualitat, risc d’extinció.