Relat Conjunt X! Escapando de la Crítica

A casa en Roc es podien contar les coses per unitats. Hi havia una cuina, una habitació, un matalàs on dormien els nens, un sofà on dormien els pares, una manta i una estufa. Per sopar menjaven un rosegó de pa i un tall de formatge i dinaven amb aigua, que no és una unitat, però tampoc es pot contar. Molts dirien que la família Pedreguer eren pobres. En canvi en Roc era ric.

Les possessions d’en Roc es contaven per unitats plurals: uns pantalons, uns pedaços que li servien de camisa, unes sabates i uns mitjons esparracats. Penseu que a la família Pedreguer poder fer servir el plural per parlar de les seves coses era tot un luxe!

El seu pare treballava a la fàbrica, i casualment tenia la única cosa múltiple de la família: els torns dobles i triples. La seva mare intentava feinejava pel barri, fent la bugada uns dies o treballant un torn extra (torn quíntuple!) a la fàbrica del pare.

Entre torn i torn el pare Pedreguer s’associà al sindicat, que en aquella època era únic: la CNT. L’home somiava en un món on el seu fill i la seva filla poguessin viure més enllà del numero u. Veia en Roc envoltat de companys, treballant només dos torns i gaudint de dies de festa, així en plural. Veia la seva filla que aprenia a llegir i escriure i portava els comptes a dues botigues del barri, la sabateria i la perfumeria). I es veia jubilat i contant els anys de repòs: un, dos, tres, quatre…

Però tot aquest somni s’estroncà amb la República i l’aparició del seu únic germà: Mossèn Pedreguer. Tot i haver triat camins tant allunyats, els dos germans s’estimaven. Els unia un amor únic i irrepetible. La història podria explicar-vos totes les anècdotes sobre la vida passada del pare d’en Roc i Mossèn Pedreguer. Però no, el protagonista és en Roc, i no el seu pare, així que tornem al moment que Mossèn Pedreguer li demana al seu germà que l’amagui dels grups d’incontrolats anarquistes que l’amenacen de mort.

El pare d’en Roc, fidel als seus principis, i sobretot a l’amor fraternal, decidí protegir el seu germà. Durant més de cinc mesos aconseguí mantenir en secret la presència de Mossèn Pedreguer en una casa d’una cuina, una habitació, una manta i un matalàs. Però al final fou descobert i Mossèn Pedreguer assassinat entre crits de deliri blasfem.

El pare d’en Roc fou enviat al front que poc a poc reculava com a carn de canó. No es van dignar ni a donar-li una pistola. Quan la guerra s’acabà, algú va explicar les aventures anarquistes d’abans de la guerra, i el nou règim no ho permeté.

Una nit de lluna plena i cap estrella al cel, uns encaputxats s’aproparen a la casa d’una cuina, una habitació, una manta i un matalàs, i hi calaren foc. No en quedà res. En Roc i tota la família aconseguí fugir a través de la única finestra de l’habitació.

La família Pedreguer, que abans de la guerra era una família d’unitats, s’havia convertit en una família de buits.