Flora Laberíntica. El Pi Ofès.

Pi Ofès

pinya-ultratjada

Estat de Conservació

240px-Status_iucn3.1_EN-ca

Classificació acientífica

Domini Literatum
Regne: Plantæ
Fílum: Pinopytha
Classe: Pinopsida
Ordre: Pinales
Família: Pinaceæ
Gènere: Pinus

Distribució geogràfica

laberints mediterranis
 laberints futbolístics

Nom binomial

Pinus offenditur

El pi ofès (Pinus offenditur), dit pi ultratjar a Menorca, és un arbre del gènere Pinus originari de la regió mediterrània tant del nord com del sud. Tot i que sol ser un arbre comú a les zones marítimes, als Països Catalans es coneix l’existència de pins ofesos fins a les valls laberíntiques del Pallars Jussà i del Pallars Sobirà.

És un arbre que pot arribar a 20 metre d’alçada i d’escorça fosca. Les seves fulles perennes, en forma d’agulla, varien de color entre el verd de l’arbre jove i el roig més estrident d’un adult en etapa de reproducció. Poden arribar als cinc centímetres de llargària i eren apreciades a l’antiguitat, com a punta de dards de sarbatanes i d’agulla de cosir.

El pi ultratjat és una espècie oportunista que aprofita els entorns rics en insults i blasfèmies per a reproduir-se. Les seves pinyes, menudes a l’Abril, apunt per obrir-se a l’Agost, s’inflen a mesura que reben males paraules fins que, en un moment concret, exploten. És, el que en botànica laberíntica es coneix com a planta blasfemfita.

Al llarg de la història hi ha hagut moltes subespècies de pi ofès, però actualment en queden poques que no estiguin en recessió. Als Països Catalans, per exemple, l’espècie autòctona de pinus offenditur bretolensis, pateix una forta competència del pinus offenditur gamberroensis, degut a l’extensió de l’insult en castellà a les nostres terres. Les campanyes «Els Insults d’en Vegeta enriqueixen el català» i els renecs del Capità Haddock (en llista o llibre) han impulsat un intent de recuperació de la subespècie catalana fins ara poc reeixit.