Vullunfestuc a l’Hades. Acte final.

arrs a la cubanaDesprs de mostrar la meva identificaci i el motiu de la meva visita a la secretria del hall de Palau em donaren una acreditaci i em reberen els mateixos senyors de la casa.

Persfone desprenia tota la bellesa de l’antiga grcia clssica. Vestia una llarga tnica blanca sostinguda per una pina daurada en forma de paella en una espatlla. Hades, per contra, s’esforava per mostrar la seva cara ms emurriada. Suposo que quan un desconegut entra alt teus dominis per demanar un dels tresors ms preuats hi tens dret.

Desprs d’explicar la ra de la meva visita vaig percebre un canvi a la seva mirada i aviat s’avingu a fer un intercanvi: Jo li arreglava l’ordinador per poder parlar amb Persfone quan aquesta era amb la seva mare, i ell em donava una cpia de la recepta. Aix si, si durant sis mesos l’ordinador no es podia penjar ni una sola vegada.

Tement per la possibilitat que el Windows en fes una de les seves vaig intentar adequar-lo a les seves necessitats, i al cap d’una horeta, Hades ja tenia apunt l’ordinador i jo un sobre amb la recepta.

-El de sempre… noms pots obrir el sobre quan siguis fora dels Inferns … i la propera vegada que tornis ja ser per sempre.

Vaig empassar saliva coll avall i vaig sortir esparitat sense ni acomiadar-me. El viatge de retorn fou ms pcid i passats vint-i-cinc minuts arribava a les portes de l’Infern on uns porcs senglars empanyien nimes cap a dins.

Excitat per la possibilitat de menjar paella, vaig estripar el sobre i em vaig posar a llegir el contingut de la recepta amb avidesa. Per fi, tenia accs a un dels tresors ms preuats del submn. Quan tot just havia comenat el ttol de la recepta les lletres es difuminaren fins a desaparixer i el paper es torn blau, senyal inequvoc que un error greu de Windows havia reiniciat el sistema de l’Hades i finalment havia dinamitzat les meves ltimes possibilitats de menjar paella aquell diumenge.

Afamat i deprimit em vaig dirigir a casa on m’esperava la meva xicota, que aprofitant que no hi era, havia cuinat un arrs a la cubana al ms pur estil casol. No s si fou per l’aventura, per la gana o per les seves mans, per aquell arrs amb un ou ferrat, sofregit de tomata i un allet per complementar em sembl un pat digne dels dus.

FI

(S’abaixa el tel)

One Comment

Comments are closed.