Ànima de Wajdi Mouawad a Vilafestuc

Ànima
Autor  Wajdi Mouawad
Editorial Edicions del periscopi
Primera Edició 2014
Tipus de Lectura  Intrèpids
Compra Synusia | Bestiari
Préstec Catàleg 1 | Catàleg 2
Internet Calidoscopi | Enllaços | ressenya | ressenya

Només un llibre així podria treure els vilafestucans del seu ensopiment. És un llibre escrit per Wajdi Mouawad, autor de teatre de moda a l’escena catalana, amb Cels o Incendis.  Ha guanyat el Premi Llibreter 2014, ha sigut recomanat per Màrius Serra a la ràdio i en fi, ha rebut tants elogis, que potser, una recomanació més no calia. Potser no. Però és impossible llegir-lo sense parlar-ne. T’impregna d’una manera que et deixa fora de combat durant molt de temps.

Wahhch troba un dia la seva esposa assassinada i violada brutalment.  Xocat per la mort, Wahhch recupera unes emocions que no reconeix i decideix anar a cercar l’assassí. Aquest començament pot portar a un equívoc a un lector clàssic de noveŀla negra. No estem davant d’una història de lladres, serenos ni detectius. El protagonista s’interna en un món fosc perseguint Welson Wolf Rooney, un pellroja inteŀligent, violent i mig boig, autor de la carnisseria. Però com més s’apropa a ell descobreix que alguna cosa dins seu es remou fins a descobrir records d’infància que tenia enterrats.

El pes de la narració el porten els diferents animals amb els que Wahhch es creua pel seu camí. Poden ser gossos, rates, mosteŀles, peixos, coloms, serps, aranyes, micos entre tants que ja no recordo. Tots aquests animals queden fascinats per l’ànima de Wahhch i ens el descriuen com el veuen, com l’oloren, el senten i l’interpreten. A vegades només el veuen passar en una línia, d’altres conviuen amb ell tota una escena. Alguns animals el descriuen, d’altres tenen prou feina en menjar i viure. Això embolica la lectura, sempre entre els mons animals i el protagonista. Però, el que podria semblar una simple frivolitat o un joc literari per part de Mouawad, fa que Ànima guanyi profunditat i solidesa. Els animals enllacen la tradició animalista i totèmica pell-roja amb el camí de Wahhch i la descoberta interior que provoca. D’aquesta manera els lectors podem creure en la idea d’un sender traçat que el protagonista recorre sense ser-ne gaire conscient. També permet parlar de la violència, el tema central d’Ànima, amb distància. El món animal, que nosaltres considerem ferotge, en realitat observa la nostra brutalitat des de lluny, sense comprendre-la. Això, aquesta incomprensió permet escriure i llegir barbaritats sense ofegar-te o tenir nàusees.

És un llibre sense concessions al lector. Molt bèstia i dur. Recomanable als intrèpids de la literatura i que, a més, no s’espanten quan la sang brolla sense parar.