L’esperit del festuc

Sopa de festucLes tardes d’estiu que plou la gent de Vilafestuc s’expliquen històries i juguen a cartes mentre esperen que arribi l’arc de sant martí. En aquests moments mai hi falta la beguda per excel·lència de Vilafestuc, l’esprit-de-festuc.

L’esprit-de-festuc és una beguda de festucs fermentats amb un lleuger retoc de llimona. La característica principal, a part de provocar un lleuger formigueig plaent a la llengua és que durant un any tot el menjar té gust a festuc.

La llegenda conta que molt abans que arribessin els cristians i els musulmans, Vilafestuc era terra llatina i s’hi cultivaven grans extensions de llimoners i festucs. Un bon dia, una comitiva reial passà per la contrada i s’aturà una nit a Vilafestuc, aleshores anomenada Pistákion. En aquella comitiva hi viatjava una princesa romana d’una bellesa només comparable amb la seva capritxositat. El seu pare era un general de l’exercit i envoltada d’homes s’havia avesat a que tots els desitjos li fossin concedits. Es veu que la jove va provar el gust dels festucs de Pistákion i ja mai més volgué provar qualsevol altra cosa. La jove princesa retornà a Roma, però allà res tenia el mateix gust que els festucs de Pistákion. Només el dia que rebia una tramesa de festucs de Pistákion la noia recuperava les forces per menjar, però només festucs. El general intentà plantar festucs a la seva vil·la, però la noia els rebutjà. Després va provar sort amb festucs d’origen persa, molt reconeguts al món romà, però la princesa seguia sense menjar res més que festucs de Pistákion. Finalment, desesperat aplicà tots els coneixements d’enologia i creà l’esprit-de-festuc utilitzant una bactèria que creixia entre els camps de llimoners i festucs de Pistákion. Des d’aleshores, cada any la jove prenia una tassa d‘esprit-de-festuc cada matí i tot el que menjava tenia gust als festucs de Pistákion. La princesa tornà a menjar i el general inventà una nova beguda.

Sigui certa o no la llegenda, el cas és que els més aficionats a la beguda de la vila els ha quedat la llengua d’un color lleugerement verd, i els sents remugar que el poble fa olor de festuc.

6 Comments

  1. f

    Princesa romana? Ja sé, ja sé… en els contes ha d'haver-hi princeses i no filles de procònsols.

    Al meu poble, és pitjor, la gent té la llengua lleugerament blava.

  2. benretrobat f! Feia temps que no teníem notícies teves. I si, una petita llicència dels contes i llegendes que al llarg dels anys transformen la filla d'un simple procònsol en princesa de gran bellesa….

  3. eudald

    jo em quedo amb el detall de pistakion jajaja molt bo! espero que mes endavant la filoxera no fes malbe res i puguin seguir menjant bons festucs a la vila…

  4. Pingback: Vilafestuc » Blog Archive » Un dia de silenci a Vilafestuc

Comments are closed.