Mare Nit de Kurt Vonnegut

Mare Nit
wpid-img_20141116_154431.jpg Autor Kurt Vonnegut
Editorial Males Herbes
Primera Edició 2014
Tipus de Lectura Imprescindible
Compra Males Herbes
Préstec Catàleg 1 | Catàleg 2
Internet ressenya |

Fa molt de temps, en dies de la Setmana del Llibre en Català 2014, vaig prometre a l’editor de Males Herbes que escriuria una petita ressenya de Mare Nit de Kurt Vonnegut, traduït per Martí Sales. He trigat una mica a complir la promesa, i probablement ja vaig tard, però tot i així Mare Nit s’ho mereix. Qui encara no l’hagi llegit, que la busqui, i s’hi posi.

Mare Nit és una veritable obra mestra. Pel que diu i com ho diu. El llibre ens arriba com les memòries de Howard W. Campbell, el cap de la propaganda Nazi al món anglosaxó, escrites des d’una presó israeliana. Campbell va ser un escriptor i dramaturg famós a l’Alemanya pre-nazi que se sabé adaptar a la nova societat que naixia, convertint-se en, locutor de ràdio, publicista del règim i espia. Durant les seves locucions de ràdio transmetia missatges xifrats que li passaven a través dels silencis, tons i paraules marcades. Però no hi ha cap prova de la seva coŀlaboració i els Estats Units ja l’han avisat que està sol.

Escrita en primera persona, Campbell ens explica com vivia abans i durant la guerra i com sobrevisqué després. Aquest format de memòries disperses a l’espera d’un judici que no arriba reflexiona sobre el que ha sigut la seva vida  i les raons que l’han empès fer el que ha fet i demostrar que senzillament, ell, es va deixar endur. Qui eren els nazis? Què feien? Què pensaven? A diferència de Bressol de Gat, aquí, l’humor és subterrani. Hi és, en les maneres de Campbell, en els arguments que utilitza per a convèncer els seus conciutadans que els Nazis son bona gent o en la descripció dels personatges: exagerats i realistes al mateix moment, per exemple. Gaudeixes a mesura que vas llegint, però poc a poc, se’t va enfosquint la lectura. I sí? Però…? Pot ser? Al fina, un pensament inquietant t’inunda la ment i el que al principi havies llegit com una crítica irònica, descobreixes que en realitat és una reflexió dura i contundent del que és el poder i la societat.

Haig de dir que normalment no m’agrada llegir històries de la guerra mundial ni el nazisme. Crec que la majoria de llibres utilitzen el nazisme de forma banal per a fer més acceptable la història a la crítica inteŀlectualoide.  Una visita a Auschwitz et fa adonar que les coses van ser més brutals, incomprensibles i dures del que ara som capaços d’imaginar i recrear. Però Mare Nit és diferent. Potser pel punt de vista emprès (un criminal de guerra a la presó), potser perquè posa èmfasi en la propaganda nazi, potser perquè no parla només del durant la guerra o senzillament, perquè no treu conclusions i ens les hem de fer nosaltres; com fan els bons llibres.