Nicanor de Xammar i les cròniques d’un procés

Nicanor_2El pròleg del llibret «Cronicas de la sececión de las colónias de Cuba y Puerto Rico. Una aproximación histórica» de no més d’una seixantena de pàgines comença així:

Algunos, hoy en dia, aseguran que la sececión de Cuba y Puerto Rico tiene origen en las declaraciones del presidente Sagasta, “Apoyaré el estatuto de autonomía que salga del parlamento de Cuba y Puerto Rico”; pero en realidad la situación se gestó mucho antes. Este pequeño panfleto refutará tales opiniones y demostrará lo que fue un proceso irreversible.

Un lector informat serà capaç d’apreciar que l’autor, Nicanor de Xammar, no parlava precisament de la independència de les últimes colònies espanyoles, sinó de quelcom que encara no havia succeït i que la censura no li permetia expressar i hagué de camuflar darrera de Cuba i Puerto Rico: la independència de Catalunya. Escrit probablement durant l’any 1899 i publicat l’any 1923 per Edicions de la Mancomunitat és un dels llibres més perseguits i alhora desconeguts de la història espanyola recent.

Se sap poca cosa de la biografia de Nicanor Xammar. Nascut a mitjans del segle XIX, fou hereu d’una família noble empobrida i no se li coneixen tractes amb les colònies espanyoles. Nicanor no deixà cap altre text escrit a part de les Cròniques. Educat en els valors més alts de l’aristocràcia decidí consagrar la vida a l’inteŀlecte volàtil de l’opinió oral, faceta a la que arribà a exceŀlir. Literats, pensadors i polítics barcelonins s’apropaven fins al Casino de la Son de la Vila, entre les dues i les quatre de la tarda, per sentir Nicanor actuar de conversador major en una de les taules més concorregudes del casino. El llibret probablement fou escrit a finals del segle XIX, quan Nicanor trentejava, i en el mateix pròleg, explica que:

Las revelaciones, porque así las podemos denominar, llegaron a mi durante la mañana de San Silvestre, después de una noche de conversaciones y con Rómulo Seguí y José de los Aubernaus [Dos habituals del Cafè de la Son]

Els següents capítols desgrana tot el procés que vivim actualment a Catalunya, des del capítol 1, «Los Fundamientos de la Sececión», passant per «La Guerra dentro la guerra. Juntos o Unitários», «La reintegración a Estados Unidos?» fins a un darrer «A los incrédulos » on reprèn les divagacions del pròleg i afegeix:

Esta aproximación histórica es un análisis riguroso del que se ha dicho, se escribe y se publicará acerca la sececión de Cuba y Puerto Rico. Muchos crearán que lo dicho aquí es una facecia fruto de una imaginación desbordada por la locura. A esos solo les puedo mirar con desdén pues este texto no es para ellos. Solo los que quieran mirar mas allá, sin temor al futuro, entenderán lo que hay que entender.

Quina credibilitat podem atribuir a un text així? La raó diria que poques, però, els esforços dels successius governs espanyols per a prohibir o limitar la seva publicació, duen a creure que Nicanor escriví quelcom realment important. No fou fins el 1923, quasi vint anys després de la seva escriptura i amb Nicanor malalt, quan es publicà la primera edició, limitadíssima a 50 unitats. Dos dies després Primo de Rivera organitzava un cop d’estat i prohibia la distribució i venda de les Cròniques.

Durant la República, Ventura Gassol s’entossudí en reeditar-les, però un atemptat a les impremtes i la guerra impediren aquesta segona edició més ambiciosa. Es diu que els amotinats l’any 36 coneixien l’existència del pamflet i pretenien cremar-ne tots els llibres abans no fos massa tard. Sigui veritat o mentida, els primers edictes del govern franquista en entrar a Catalunya foren en contra del pamflet i a tothom qui el posseís, llegís o distribuís. Es coneixen un mínim de quinze casos de judicis sumaríssim pel simple fet d’haver ressenyat o llegit el pamflet.

Actualment es creu que encara hi ha probablement quatre exemplars de les Cròniques de Cuba y Puerto Rico. Se sospita que un exemplar és als Arxius del Vaticà i que Oriol Junqueras el consultà a la seva estada a Sant Pere. Precisament, des d’aleshores, el CNI espanyol cerca el llibre per preveure els esdeveniments i poder-se anticipar al procés previst per Nicanor. Darrerament han centrat les seves activitats en les valls del Pallars, on es creu que el mateix Puig i Cadafalch amagà un exemplar en una de les seves visites a la Vall de Boí.