El Navegant de Joan-Lluís Lluís a Vilafestuc

El Navegant
Autor  Joan-Lluís Lluís
Editorial  Proa
1a Edició  2016
Tipus  Aventures
Compra  El Pacir (Manresa)
Préstec  Catàleg 1 | Catàleg 2
Internet  Ressenya I | Ressenya IItwitter |  Primers capítols

 

Tenim debilitat per Joan-Lluís Lluís  a Vilafestuc. Les seves històries, senzilles i plenes de matisos a la vegada, et fan passar una bona estona llegint-les i -sobretot!- parlant-ne a l’hora de berenar. Un mos de bon degustar i digerir.

El Navegant segueix els mateixos paràmetres. La història ens parla d’un noi perpinyanenc del segle XIX, Assicle Xatot, que té el do d’aprendre una llengua només de sentir-ne unes paraules i la seva traducció. A través del seu do, Assicle, ens mostra la mentalitat colonialista i supremassita de la França del segle XIX (i de retruc d’Europa) en la qual hi ha gent de primera (francesos i burgesos), gent de segona (francesos pobres o prussians) i quasi animals (els colonitzats). Assicle, però ho viu diferent. El seu do el separa d’aquesta visió. Com que per ell totes les llengues són iguals de fàcils, de difícils, de comprensibles i de capaces de definir el món no se sent interpel·lat a les guerres dels homes. Es converteix en un navegant sense rumb, que es deixa portar pel vent sense agafar el timó ni els rems de la vida. i això el duu ben lluny.

Escrit en primera persona com a crònica d’un home gran que explica els seus orígens, Joan-Lluís Lluís juga a mantenir l’emoció amb capítols curts i avançar-te futurs esdeveniments, com algú que parla més que algú que escriu. Però com en un vaixell, el ritme va basculant (pel meu gust massa) entre la lentitud d’un viatge d’estiu i les tempestes d’hivern. De totes maneres una molt bona història, ben narrada i que espero que porti noves tardes de conversa a casa.