Les generacions espontànies de Mar Bosch a Vilafestuc

Les generacions espontànies  

 

Autor  Mar Bosch Oliveras
Editorial  Periscopi
1a Edició  2016
Tipus  Humor
Compra  Llibreria22@ | La Geli
Préstec  Catàleg 1 | Catàleg 2
Internet  Blog autora | Presentació | entrevista lecturàlia

 

Les generacions espontànies va arribar a Vilafestuc a principis d’estiu i va plantar una nova llavor a vall. Ja fa dies que ha germinat i va fent arrels abans que en surti el primer plançó, però ja en parlarem d’això quan sigui el moment. Ara és l’hora de les generacions espontànies. La primera sorpresa arriba a la pàgina d’agraïments on hi podem llegir això:

La nostra opinió impresa! Molt agraïts per considerar la nostra opinió com a interessant. Cert és que la primera novel·la de Mar Bosch va combinar poètica i fantasia amb molt de gust. Aquí, però, ha fet un pas per reivindicar les seves històries i ha deixat de banda la poètica per barrejar fantasia i humor. I ens ha servit un plat estiuenc que marca.

Les generacions espontànies ens narra l’entrevista de feina de l’Eva, necessitada d’ingressos i encabotada en aconseguir una feina el més aviat possible. La priemra part consisteix en l’entrevista en sí. Tenim l’oportunitat de resseguir el currículum (i la vida) de l’Eva que funciona com a petits contes incertats dins la trama general, però que junts conformen un un retrat irònic i hiperbòlic de la situació d’una noia a la recerca d’una lloc de treball. L’espiral de sorpreses, entrebancs i canvis de sentit manté permanentment la tensió a l’alça i no és estrany que s’escapi alguna riallada a mitja pàgina. La segona part és el desenllaç de l’entrevista i previsiblement l’espiral es redueix sense perdre el somriure. Ja hem calat l’Eva i per tant potser no ens sorprèn de la mateixa manera que a la primera part, però manté un bon nivell, tancant el llibre amb molt bon gust de boca.

La Mar Bosch aconsegueix demostrar que té una personalitat pròpia abandonant el barroquisme de Bedlam i abraça un estil més planer i irònic, proper al personatge de l’Eva, fantasiós i modern. Sap què vol explicar i com s’ha d’explicar I avui en dia això és molt difícil de trobar. Si en l’anterior llibre ja s’hi intuia en Pere Calders, en aquest se’l respira en tot moment. Podríem dir, ja definitivament, que Mar Bosch s’ha convertit en una de les seves hereves més avançades.