La carretera segueix enmig d’un bosc prop de la imitació de la còpia del Taj-Mahal. Els ocells refilen i la tarda comença el seu zenit reduint la calor. Com en qualsevol dia d’estiu, es respira vida, fins i tot aquí, tant aprop de la gran ciutat.

Enmig dels arbres, mig d’amagat, hi descobreixo unes barraques només de fusta i lona blava. Al davant de la barraca tot estava ben net; es notava que algú freqüentava la zona.  La meva ingenuïtat aleshores ha volgut imaginar-se la bruixa del conte, o uns preadolescents amb ganes de viure aventures. Però no, tots sabem què és aquesta barraca amagada.

Ahir vaig veure la primera persona a la barraca. Portava una samarreta imperi, tenia el cabell blanc i caminava poc a poc. Estava estenent roba. Just a les vistes de la ciutat que tracta el món amb supèrbia. Just a les vistes de la ciutat sense ciutadans però molts votants.