Aquesta setmana a Vilafestuc es podia tallar l’aire amb un ganivet. La gent tensa no s’atrevia a aixecar la vista de terra i la gent xerrava amb un xiuxiueig i posat còmplice. Entre murmuracions m’arribà el rumor d’una conferència molt interessant el divendres a la tarda.

Encuriosit per com una conferència havia aconseguit exaltà l’ànim dels meus conciutadans Vilafestuquencs ahir vaig assistir a la presentació del llibre Gomorra pel seu mateix autor a Vilafestuc. L’autor, que anava acompanyat del seu corresponent traductor simultani vestia amb la clàssica elegància italiana i s’amagava la cara sota una boina i unes ulleres de sol curosament escollides.

Quan l’autor va començar a relatar la seva història tota la sala va emmudir. Perquè el que més corprèn de tot el llibre és que no estem davant d’una pel·lícula hollywoodiana ni d’una imaginació desbordant, sinó que ens relata el que ell ha viscut en primera persona. En tota la narració no veus un mafiós carismàtic en contra de l’adversitat, ni aquell home bo i intel·ligent que no ha tingut més remei, sinó negoci pur i dur. Lliure mercat, lliure competència.

Segurament els moments més durs son quan parla del negoci de la droga i la fredor en que tracten els heroïnòmans com a rates de laboratori, com els nens entren a formar part de l’entremat camorrista o com les noies esperen lligar-se un camorrista per tal de rebre la mesada quan aquest sigui a la presó o mort. Històries que demostren que s’ha fet i es fan les coses malament. En una societat normal aquesta gent serien uns exclosos, però no existeixen les societats normals i al sud d’Itàlia ells manen.

A la sortida de la conferència la gent continua murmurant, com si s’hagués impregnat de l’esperit conspiratori de la màfia. Entre les converses una pregunta que l’autor no ha pogut respondre. Perquè a Nàpols i no a Barcelona? Què ha fet que es desenvolupés la Cosa Nosta, la Camorra i la ‘Ndrangheta, però cap de catalana? Corrupció i ciment en tenim tant com allà! Sinó penseu en els darrers casos mallorquins.

Aquests pensament em van emboirar tot el camí de retorn a casa. Mai més tornaré a veure les pel·lícules de gàngsters de la mateixa manera. No és que m’hagin deixat d’atraure, que no. Sinó que ara sé que els veritables mafiosos són imitacions més simples i bèsties.

—

Comentari extra, però tant o més important. Agraïria a l’Editorial Empúries que revisés l’edició de butxaca del llibre de Gomorra. En alguns fragments m’ha fet pensar en una traducció des del Castellà en comptes de l’original (que suposo en italià) pels calcs lingüístics que el traductor utilitza. També que revisi l’ortografia i el vocabulari: paraules com “quarto” i “sotan” en un llibre de divulgació fan tant o més mal que un periodista malparlat a la televisió.