El Pont del Dimoni i Sant Galderic dels Fruits Secs

Quan un forà passeja per Vilafestuc, una de les coses que el sorprèn és el pont romà imponent sobre un llit de riu quasi sec. Si teniu la sort, o la desgràcia, de ser a Vilafestuc en un dia de pluja us adonareu que l’aigua acaba passant per tot arreu menys pel llit del riu, com si l’aigua l’evités per alguna raó. Tot té una explicació.

Heus ací que Sant Galderic dels Fruits Secs, passejava tranquil·lament per la Vila quan de sobte un fort terratrèmol feu caure el pont que travessava el riu. Sant Galderic s’hi atansà per veure el desastre en persona. Alguns deien que la raó de l’esfondrament era que havien fet servir closca de festuc  per les columnes, d’altres que en realitat era culpa de la pela de llimona assecada per la passarel·la. Fet i debatut, s’havien quedat sense possibilitat de travessar a l’altre costat del riu. Ara direu que si el riu en realitat està quasi sec no feia falta cap pont, però en aquells temps el riu era tant cabalós que fins i tot algun vaixell normand s’hi perdia!

Tots anaren a cercar Sant Galderic dels Fruits Secs per tal que obrés un miracle i construís el pont que els permetria anar a l’altre riba on la majoria hi tenien els sembrats. Sant Galderic no sabia què fer, ja que una cosa era demanar un miracle i l’altre l’impossible, i construir un pont en un dia formava part del grup dels últims. Capficat amb tot plegat no s’adonà de l’espectacular aparició d’en banyeta (altrament anomenat el dimoni) enmig de foc, fum i música heavy que li proposà un pacte: Ell, en banyeta, li construïa un pont en una nit i a canvi tindria dret a la primera ànima que el travessés de dia.

Dit i fet. Sant Galderic xocà les mans amb en Banyeta i aquest li feu un pont, fort, robust i de pedra pel riu de Vilafestuc. Quan el gall inicià el seu cant Sant Galderic el prengué pel coll i el tirà cap el pont. “Té la teva ànima banyeta! I no tornis per aquí“. I així fou com es construí el pont de Vilafestuc.

Però la història no s’acaba aquí.

Els habitants de Vilafestuc, en veure el prodigi que havia obrat en Banyeta en una sola nit es preguntaren “i si li deixem tot un dia… què ens farà?“. Així que d’esquenes a Sant Galderic dels Fruits Secs cridaren en Banyeta i li feren una oferta: Ell s’assegurava que pel riu hi baixaria esperit-de-festuc, i a canvi ells li donaven una ànima… aquesta vegada humana (afegí escarmentat a la lletra petita del contracte). Els vilafestucans acceptaren de seguida. I l’endemà de bon matí anaren a buscar a Sant Galderic i l’engaliparen perquè anés a l’altra riba a beneïr uns festucs encara massa verds.

Tant bon punt posà un peu sobre el pont nou reaparegué el dimoni i fent ús del contracte amb els vilatans agafà l’ànima de Sant Galderic, la lligà ben lligada amb una cadena de ferro i la feu baixar a l’infern amb ell. Sant Galderic dels Fruits Secs només tingué temps de maleir el poble: “Volieu esprit-de-festuc? Ni aigua tindreu! A partir d’ara l’aigua fugirà del riu com les bèsties fugen del foc!“

I des d’aleshores Vilafestuc té pont però no té riu.

Potser t'interessarà:

1. teories sobre l’origen de la pell verda dels vilafestucans.
2. Els noms dels vents a Vilafestuc
3. Noves característiques dels comentaris a Vilafestuc