La història és un estudi difícil de comprendre que no aconsegueix transmetre la seva importància a la gent. Perquè tendim a creure que les idees han existit sempre i han significat el mateix al llarg de tot aquest temps. Però no és així.

Pel que tinc entès, a l’antiga Grècia el centre de l’estat era la Polis i els seus ciutadans, rics o pobres. A l’edat mitjana la nació era el Rei i l’estat el que governava. Un lluitava pel seu Rei (o pel Rei que pagava més) i se sentia representat per ell.El Déu Sol era l’Estat, i així fou durant tot l’absolutisme. I ara el Capitalisme. I tots creiem que és l’únic camí viable, la única solució. Potser Lluís XIV també ho pensava. Perquè si ell es va equivocar nosaltres estem tant segurs d’encertar-la?

Però qui parla  de política també podem parlar del concepte amor, llibertat, seguretat, bondat o simplement… bellesa.

—-

Prèvies de la reflexió:

• Sèrie dels dijous de TV3 de romans Via Augusta sobre la vida d’una família de classe alta a Tarraco.
• Llibre de Joan Fuster, Diccionari per Ociosos (i jo afegiria i pels lavabos). Primera paraula: Amor.
• Grans paraules extretes dels polítics: Nació, Estat, Terra, Capitalisme, etc.