L’ordenança K

Fa uns anys a Vilafestuc van arribar una munió de joves vinguts de fora que buscaven cases abandonades on viure. Okupar en deien ells. El primer problema que vam tenir fou precisament amb la paraula Okupar i totes les que feien servir amb la lletra K. Una lletra ben pobre en català amb només 64 entrades al diec, i el prefix kilo- com a gran proveïdor de vocabulari (kilovolt o Quilovolt?) que deixaren els vilatans de Vilafestuc atònits. Què significava el símbol que posaven a tot arreu?

Els joves organitzaren una manifestació en favor de la lletra K, que fou fortament reprimida per l’ajuntament, poc amic de les revoltes des de la Revolució de Vilafestuc. Anomenaren reakcionaris a tothosm qui no feia servir la lletra K , però ells preferien dir-se antiK. De seguida es muntaren dos grups oposats: els K i els antiK.

L’ajuntament per aconseguir que la sang no arribés al riu va muntar un ple municipal i prendre una decisió. L’ajuntament mai havia vist un ple tant ocupat. Fins i tot l’Àvia Angelina va assistir al ple. Ai nen, Qu- o K… tot em sona igual, però si ve tothom, jo també. Responia quan li preguntaven què hi feia allà. Els oKupes van perdre, però no es resignaren i alçaren un referèndum a tota la vall que aconseguiren guanyar.

L’ajuntament ha hagut de legislat l’anomenada ordenança de la K.  Des d’aquell mateix moment, la lletra C davant d’ ‘a’, ‘o’ i ‘u’ o consonant i la combinació QU- s’han d’escriure amb K. Prokuraré seguir informant sobre els esdeveniments, tot apunta ke no s’akaba akí…