Ha sorti el Sol o encara ?s de nit?

Avui ha sortit el Sol o encara és de nit?  Aviat farà tres dies que dura l'ecplisi i en aquestes circumstàncies es fa difícil saber-ho. Des que enmig de la boira vaig veure que una ombra tapava la poca llum del dia que camino. Camino per una selva imaginada i inimaginable; una selva d'arbres alts i poblats d'animals indescriptible que criden sorolls impossibles.
Abans, quan sentia parlar dels eclipsis (d'aquests que enfosqueixen el dia fins que res no es veu) pensava que era una cosa interessant. Hi ha molta literatura del tema, però massa romanticisme. Alguns parlen de les estrelles darrera el vel blau d'un cel de migdia, d'altres de la corona divina entre el Sol i la Lluna, alguns fins i tot eleven els crits en honor d'un creador imprecís. Res d'això s'ajusta a un autèntic eclipsi.
Jo vaig agafar por, com un home que no coneix la ciència i vaig córrer per fugir d'aquell fenomen que tallava sobtadament la meva rutina. Des d'aleshores que camino per una selva imaginada i inimaginable, una selva d'arbres… això ja ho he dit. Son coses que passen en un eclipsi, el temps s'allarga, s'escurça i gira sobre ell mateix. Tot ha perdut el perquè i el per a què. El fet és que fujo, i una fugida només té una direcció: endavant.
He travessat viles poblades on la gent rumorejava que tal com va venir un dia l'eclpisi s'acabaria. Fins i tot alguns afirmaven que un raig de Sol havia entrat a les seves terrasses. Jo també he tingut moments de deliri en que creia que un petit fotó de llum nova havia arribat a les meves retines, però era un somni, un desig. Enlloc per on he passat el Sol ha aconseguit sortir del tap que fa la lluna.
Segur que hi ha zones del planeta il·luminades, fins i tot es deuen preguntar a on ha anat la lluna durant les nits. Penso, quan vull reconfortar-me, en les parelles que enyoren la lluna, i que jo sé on és… tapant el Sol. Aquests moments em provoquen atacs de riure, i aixeco les mans mentre crido ben fort “La tinc JO la vostra lluna! I és més forta que el Sol!”. De fet, però, fujo endavant i desitjo que un dia arribi al lloc on el Sol i la Lluna no es prenen el protagonisme: El dia pel Sol per destriar les ombres, i la nit per la Lluna i viure el misteri.