na Rosa (Vuf-012)

Els avis expliquen que Vilafestuc es va formar al voltant de la llibreria d’en Dèdal i el seu laberint mític on hi ha tancat un monstre devorador que no sap sortir-ne.

Diuen que fa molt de temps en aquestes valls hi vivia un monstre anomenat Minoasiaure, amb cara de dona i cos de mussol, que es cruspia a tothom a qui s’acostava. Els viatjants feia una gran marrada per evitar la vall, i la gent que hi vivia no sortia de casa ni per cuidar els camps de tanta por que tenien.

Heus ací que un dia aparegué una noia anomenada Rosa. Venia sola, carregada amb un sarró carregat de llibres que la feien coixejar de tant que pesava. El Minoasiaure la veié de lluny, perquè tenia molta vista, i s’hi plantà el davant. Na Rosa se’l mirà de cap a peus, tant gros com era i s’apartà per continuar el seu camí. El Minoasiaure estava descol·locat; era la primera vegada que algú no li tenia por i sortia corrents quan el veia. Determinat a espantar aquella noia aixecar les seves ales i amb un fort aleteig la tirà al terra per esbraonar-s’hi. Na Rosa sospirà “i quina història que en podria treure… llàstima que aquesta vegada de relatadora he passat a protagonista!” El Minoasiaure s’aturà de cop.

- Què és una relatadora? -Li preguntà el Minoasiaure encuriosit per aquella noia que no li tenia por

- Una relatadora és una persona que explica històries – Contestà na Rosa mentre s’incorporava – Com aquella història d’un príncep indi que tallava al cap a les seves amants després d’una nit amb elles, fins que aparegué la Xahrazad, la primera relatadora i fou la seva amant… però en fi, aquí s’acaba la cosa.

- Explica’m la història – demanà el Minoasiaure – després se’t menjaré.

Així fou com na Rosa tragué el llibre de Les Mil i una Nits i l’explicà  al Minoasiaure durant deu dies i deu nits i mentre la rosa parlava el Minoasiaure no pensava en cruspir-se la gent i els habitants de la vall pogueren sortir de les seves llars. Però un dia na Rosa tancà el llibre i el deixà al seu costat.

-I aquí s’acaben les Mil i una Nits… llàstima que no et pugui explicar la història de Rei Artús, que tragué l’espasa de la roca.

- Continua, continua – demanà el Minoasiaure – després se’t menjaré.

Així fou com na Rosa li explicà la història del Rei Artús, el Màgic Merlí i la taula rodona. Però el conte s’acabà i apilonà el llibre sobre les Mil i una Nits.

- És bona aquesta història, però a mi m’agrada sobretot la llegenda del comte Arnau i l’abadessa de Sant Joan…

- Dons explica-la, – Li replicà el Minoasiaure - i després se’t menjaré.

Així dons na Rosa li recità la Llegenda del Comte Arnau i apilonà el llibre sobre la llegenda del Rei Artús, i després apilonà l’Atlàntida, La Il·líada, Alibabà i els Quaranta Lladres, Hansel i Gretel, El Rei Medes i molts altres. El Minoasiaure no s’donà que de mica en mica la pila de llibres llegits per la relatadora s’havien convertit en una paret, i la paret en una sala i la sala en un passadís i el passadís desembocava a un altre passadís fins a crear un laberint de llibres.

Finalment després mil i un dies la relatadora extragué l’últim llibre del seu sarró:El Laberint de les Girafes. Sense canviar el to de veu na Rosa llegí la història de la família Pelegrí i de l’illa de Menorca i quan acabà, tancà el llibre i segellà l’entrada al Laberint del Minoasiaure.

- Continua, Continua - Demanà el Minoasiaure - Després se’t menjaré.

- És una llàstima, ja no me’n queden més.

El Minoasiaure, boig de ràbia s’esbraonà sobre na Rosa d’una queixalada. De na Rosa només en quedà una gota de sang que, en tocà al terra, formà el primer roser del món, just a la sala més profunda del Laberint del Minasiaure. Quan aquest s’adonà que no podia sortir d’allà arrancà a plorar. Ja no tindria més contes ni més històries i mai més podria sortir d’allà.

La història diu que el fill de na Rosa i el Minoasiaure fou el primer guardià del laberint i que generació rere generació ha custodiat l’entrada del laberint per si mai el monstre en troba la sortida; i que el 23 d’Abril, tots els relatadors del món, es reuneixen a la llibreria Laberint, i s’intercanvien històries i roses per de recordar na Rosa, la més valenta de tots els relatadors, que un dia es quedà sense conte.

Potser t'interessarà:

1. El Drac (vuf-018)