L’enginyós inspector Quim de Festuc

Els De Festuc són una de les famílies més riques de la Vila. La seva riquesa prové, segons diuen, dels antics senyors de Castellfestuc, tot i que la historiografia no pot validar aquest fet. Actualment la família De Festucs està formada per dues branques: La primera, i considerada la més important, fa anys que es traslladà a Londres. Pronuncien el nom Di Fistac, i la última notícia que arribà a la vall fou un escàndol que protagonitzà l’hereu Di Fistac que aparegué a tots els diaris sensacionalistes.

La segona branca dels De Festucs es quedà a la Vall. El seu darrer hereu és en Quim De Festuc, un personatge sorprenent de la vila. En Quim de Festuc, mai s’hagué d’esforçar de res. Tot i formar part de la branca pobra de la família, les rendes que els seus pares i avis li havien deixat li donaven per dedicar la vida a la seva gran passió: la novel·la negra. En Quim de Festuc era devorador i col·lecionista de literatura del genere fosc. De fet, quan tenia 20 anys ja posseïa una de les biblioteques més extenses dedicades al gènere, i sovint molts escriptors consideraven que valia més formar part de la Biblioteca De Festuc que guanyar un premi.

En Quim de Festuc, quan arribà a la maduresa publicà un parell de novel·letes en una editorial especialitzada, però el seu talent no donava per gaire i reberen molt poc interés per part del públic i la crítica. Si en algun lector li cau a les mans una versió de “La Mort vesteix de festuc” o “Assassinat en un festuc tancat” només li puc recomanar que la torni al lloc on l’ha trobada. Fins i tot el mateix Quim evita parlar de les seves novel·letes. De tota manera, aquest fracàs no el feu defallir i continuà la seva afició a la novel·la negra.

Fins aquell dia. Les dones de la plaça solen dir que tanta lectura no podia ser bona, alguns malparlats esmenten un afer de cuixes truncat li girà la xaveta i els darrers que de petit ja feia coses rares. Aquell dia en Quim de Festuc reaparegué pel poble després de set dies enllitat per una grip. Vestia una gavardina de color caqui i es tapava el cap amb un barret americà del mateix color. Caminava lentament, observant a tothom i de tant en tant s’aturava per escriure quelcom en una llibreta negra i menuda. Quan algú se li acostà per demanar-li com es trobava de la seva malaltia respongué:

- Xsst! Actualment segueixo una pista d’un cas molt important. Si necessita els meus serveis aquí té la meva targeta. – I marxà lentament.

La targeta deixà la dona de pasta de moniato:

Inspector Custó

Detectiu

C\Gran 13, Vilafestuc

Immediatament cridaren el metge de família de la Vila, l’alcalde i el llibreter, representants de les autoritats a Vilafestuc. Aquests traçaren un pla d’acció. El primer que feren és parlar amb en Quim de Festuc, àlies l’inspector Custó, per conèixer la naturalesa d’aquest atac de follia. Després d’una breu conversa al despatx que l’inspector Custó s’havia arreglat a les golfes de la casa, decidiren que el diagnòstic era clar: En Quim de Festuc patia la síndrome del Quixot, i requeria intervenció immediata.

En Dèdal, el llibreter i l’àvia Angelina, foren els encarregats de destriar quines dues novel·les de la seva extensa col·lecció serien amnistiades de la crema popular que pretenia salvar en Quim de Festuc de l’inspector Custó. En Dèdal escollí un clàssic d’Agatha Christie, Els Deu Negrets mentre que l’àvia Angelina es decantà per un títol més nostrat,”De mica en mica s’omple la pica“; la resta foren cremats a la foguera de Sant Joan.

Però en Quim de Festuc no recuperà el seny i mantingué el seu rol d’inspector Custó. De fet, aconseguí solucionar un parell de casos amb molta perícia i fins i tot aparegué al diari comarcal per l’assumpte de “l’enigma de la bossa de festucs tancada”. Poc a poc el seu despatx es feu més sol·lícit. Dones a la recerca de l’adulteri del seu marit o Marit a la recerca de l’amant de les seves dones recorren quilometres i quilòmetres per ser entrevistats per l’inspector Custó. El seu renom arribà tant lluny que hagué de contractar una secretària (la néta de l’Assumpció del Supermercat) per gestionar els informes i fitxers.

Actualment l’inspector Custó té una clientela discreta però agraïda i la seva fama s’ha escampat més enllà de les fronteres comarcals. L’inspector Custó no llegeix novel·les negres, que troba d’una senzillesa exhasperant, ni tampoc recorda qui era en Quim de Festuc. La seva vida ara és una novel·la negra… o era de cavalleries?