La religi? del Vent
Hi ha gent a qui li agraden els dies clars de Sol hivernal. D’altres prefereixen una tardor humida i emboirada. Alguns els encanta la calentor que provoca un bon dia de primavera. A mi, en canvi m’agrada la Tramuntana.
El vent és un fenomen meteorològic poc valorat. El tenim present en cops i ratxes, però mai en una quantitat que ens recordi que és allà. Poc sovint, a les terres catalanes el vent dura més d’uns pocs segons. El veiem perquè mou núvols, perquè l’home del temps ens en parla cada dia, però el notem poc. En canvi ha provocat grans deliris. No parlo del vent huracanat que ha provocat algunes de les calamitats més importants d’aquest món; tampoc parlo del vent que mou els núvols del cel ni el canvi d’aire que hi ha a la boca del metro. Parlo del Vent fort però suportable, a ratxes però sempre present.
Si visites una regió torturada pel vent descobreixes la importància cabdal que té. Quan el vent et pica ara si i ara també a les galtes i tapona les orelles amb el soroll de fons de televisió no et queda res més que tu mateix i el teu interior. Comences a fer volar la imaginació seguint el pas d’aquest vent. Els pensaments flueixen amb més o menys força i es transformen en un vaixell de vela en un mar sense terra. Relaciones vivències, imatges i emocions com un cavall desbocat lluitant contra el vent. Coneixes parts de tu mateix que ni sabies que existien i el temps perd sentit.
Quan tot això t’afecta una força s’apodera de tu. Et veus creador, artista. Agafaries un pinzell, una espàtula, una ploma i et posaries a plasmar tot el que el teu cervell et mostra. Perquè t’adones que el vent ha aixecat una cortina pesada on tots amaguem els secrets de l’home.
Penso potser que les terres banyades pel vent són afortunades. No necessiten xamans, ni bruixes ni sants amb substàncies al•lucinògens que els mostrin l’espiritualitat. La tenen sempre a sobre, xiuxiuejant pels carrers i corrent pels camps. Potser el secret de l’espiritualitat només és un cop de vent.
Potser t'interessarà:
