I. 

La boira s’esvaeix poc a poc, mentre una barca apareix amb el seu barquer dret agafant el timó estàtic, com si d’una estàtua es tractés. Quasi no se sent cap soroll, només un petit xipolleig de la barca en moure’s.

Arriben a la vora i la proa pica suaument amb les pedres. Quatre peus baixen sense fer soroll, pendents del bosc. Escolten. Ningú parla i el barquer segueix plantat aguantant el timó.

Els dos homes que han baixat prenen unes bosses de dins la barca i miren en direcció el bosc que els espera silenciós. Expectant. Un calfred recorre l’espinada del barquer mentre observa els dos homes desaparèixer entre la foscor de les branques.

Espasa en mà. Enemics infinits i indetectables. Sentiment de combat, adrenalina i olor de suat. Respiració trencada i el cor a trenta mil pulsacions. Un moment quiet, espasa en mà.

Crit de ràbia i terror, avança creuant l’espasa perdent espai i lluitant contra els arbres, branques i fulles estàtiques però mortals. El teu moviment és el seu atac, la teva defensa el seu respir, el teu odi el seu odi i la teva batalla la seva victòria. Sol, perdut i aviat caigut. La sang taca la teva vista. Pendoles, espasa en mà, mà caiguda. Evidència de la teva derrota.

III. 

La imatge s’allunya. Primer unes branques tapen la cara del guerrer mort, després tot el cos, estirat a terra envoltat de roures, faig i alzines. S’allunya més i el guerrer només és quatre parracs enmig d’infinites fulles que després fan innombrables arbres que cobreixen grans muntanyes envoltades de més natura.

I la imatge s’allunya més i més i ara el desert envolta la natura i les muntanyes i s’entreveu una petita ciutat medieval al desert que també desapareix engolida per la llargària del desert. Ara també les altes muntanyes no són res més que petits punts en un paisatge arenós. I en aquest punt el guerrer heroic ha perdut la vida sol, sense llegenda, sense heroisme i restarà oblidat i amagat fins que el temps s’esfondri.