Els mites del món

Els Vilafestucans, al principi no teníem mites. A l’estiu feia calor, a l’hivern fred i gràcies això els festuquers i els conreus prosperaven. Perquè ens havíem de preocupar de l’origen de tot? Si un llamp esmicolava un arbre, què era més important, saber qui enviava el llamp o estellar l’arbre?

Això canviar quan arribaren els grecs. Aquests ens explicaren històries fantàstiques de la deessa Gea, Rhea i el gran déu dels déus Zeus. També tenien un déu fet a mida dels vilafestucans: Pistak i la seva mare Telxiepea. Els Vilafestucans els escoltaren i dubtaren per un moment, però acceptaren les explicacions gregues i es posaren a creure en els déus olimps.

Més tard, quan ningú es preguntava el perquè dels déus olimps vingueren els cristians. Aquests ens parlaren d’un home crucificat i ressuscitat. L’origen del món, aleshores, era un paradís perdut on la primera parella  (Mare i Pare) havien sigut foragitats per menjar una poma. Els vilafestucans compararen. Qui creà el món: uns déus terribles i feudals o un déu bondadós però sever? Triaren el déu bondadós i es posaren a creure en Adam i Eva.

Anys després uns Normads remuntaren el riu. Aquests creien en el gel del nord i el foc del sud i que la vaca d’un gegant hermafrodita fongué el gel a cops de llengua. Els vilafestucans es miraren les vaques, i recordaren que a l’hivern no paraven de llepar la capa de gel de les galledes i ho trobaren lògic. Així dons els vilafestucans es posaren a creure en un gegant hermafrodita i la seva vaca.

Un dia aparegué un finès a la vila. L’home, perdut, ens explicà que el món provenia d’un ou d’ocell trencat i que els primers homes havíem nascut d’aquest ou. Els vilafestucans l’escoltaren i no trobaren l’idea més descabellada que uns déus humans, un home ressuscitat o una vaca llepadora de gels, així que acceptaren de grat la nova versió de l’origen del món.

Finalment vingueren els físics. Aquests ens ensenyaren que totes les històries anteriors eren simplement això,  històries i que el món s’havia format amb una gran explosió. Amb una retòrica pobra, explicaren que Terra havia estat buida durant milers i milers d’any; i que, d’una petita cè?lula invisible als nostres ulls, havia nascut tota la vida. Els vilafestucans els escoltàrem i trobàrem que era impossible que l’home i el mico fossin parents o l’univers hagués sortit d’un punt. Els expulsàrem del poble i ens titllaren d’ignorants, així que vam apilar una fogurea gegant i allà mateix vam purificar els heretge.

Què vindrà després? Un espagetti volador diví?

Potser t'interessarà:

1. La fundació mítica de Pistàkion