El Desert dels Tàrtars
Valoració: 



- Autor: Dino Buzzati
- Traductores: Rosa M. Pujol, Mercè Senabre
- Rústica
- ISBN-13: 9788497874397
- Publicat per: Editorial Empúries
- Data de publicació: 2009
Hi ha llibres que t’engresquen mentre els vas llegint. D’altres notes que aquest llibre t’agradarà al final, quan l’hagis acabat. El Desert dels Tàrtars és dels darrers. La veritat és que és un llibre molt ben recomanat: “La novel·la preferida de Pere Calders” deien a la propaganda. En aquest poble tenim debilitat per en Pere Calders així que la lectura era indispensable.
Per començar, qui busqui en Pere Calders que vagi a cercar en un altre lloc. No el trobaran entre les pàgines de Dino Buzzati. De fet el llibre és d’un realisme cru i sec. Tant contundent i directe que en alguns punts vam estar apunt de deixar la lectura pel desengany de no trobar-nos la fantasia calderiana. Afortunadament, alguna cosa ens deia que hi havia molt més darrera de l’escriptura efectivista. De fet una de les claus de la nove?la és precisament l’ús d’aquest
La novel·la tracta de l’arribada del tinent Giovanni Drogo a la Fortalesa Bastiani, l’última defensa contra el regne del Nord. La fortalesa controla un pas fronterer entre una serralada i un desert anomenat dels Tàrtars pels mateixos habitants de la Fortalesa. Fa molts anys que ningú travessa el desert i encara més que el regnes està en guerra, però els batallons que defensen la fortalesa viuen el dia dia com la vigília d’una gran batalla que els convertirà en herois. El Tinent Drogo se sent atret de seguida per aquesta força continguda. Tot i que la majoria d’oficials i soldats que coneix només volen marxar de la fortalesa, el tinent Drogo té la sensació de perdre’s alguna cosa si marxa. Sense que ell se n’adoni, i el lector se n’adoni poc, els anys van passant a la fortalesa i el Tinent Drogo puja l’escalafó de l’exèrcit envoltat de les parets de la Fortalesa. De fet aquest és un dels punts forts del llibre: la capacitat de fer-te notar el temps. Tant que m’atreviria a dir que és una història del temps. Amb petits paràgrafs descriptius, o amb anècdotes concretes, el lector descobreix que tot i la imatge d’immutabilitat de la fortalesa i el Desert dels Tàrtars, el temps passa. En molts aspectes la novel·la representa una lluita de Giovanni Drogo contra el pas del temps fins que al final, l’autor acaba d’una forma irònica i brillant amb una lluita final èpica de Giovanni Drogo i el temps.
Però probablament la nove?la és molt més que això. L’estada de Giovanni Drogo a la fortalesa ens fa reflexionar sobre què és l’esperança, sobre les decisions a la vida i fins i tot, girant el clau, sobre la necessitat militar de fer la guerra. És un llibre que es paeix tranquil·lament i amb més de dues.





Haig de confessar que no m’hagués cridat l’atenció, però sembla realment que no està pas malament.