La dignitat de Vilafestuc

Benvolguts Vilafestucans,

Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi hem de comentar l’editorial conjunt d’alguns diaris catalans “La Dignitat de Catalunya“. Hem de dir que a Vilafestuc hem quedat sorpresos, no tant pel contingut -posar d’acord 12 línies editorials acaba en un joc d’ambigüetats – com pel propi títol i referent. La Dignitat de Catalunya.  Com que des de Vilafestuc som gent que ens agrada que les coses es diguin pel seu nom hem consultat el DLC:

dignitat

1 f. [LC] Respecte que mereix algú. Comprometre la seva dignitat. Ha perdut tota dignitat. Parlar amb dignitat.

Així dons ens hem de merèixer el respecte per tal de reclamar dignitat. I merèixer una cosa és (també segons el DLC):

merèixer

[quant a la flexió, com créixer]

1 1 v. tr. [LC] Algú, tenir dret pel seu capteniment, caràcter, etc., a obtenir (alguna cosa). Ha merescut les lloances de tothom. Mereix que l’ajudem. És un brètol, que mereix un càstig exemplar.

Les lletres verdes també son meves. Però en aquest cas merèixer no només és tenir dret, sinó que haver adquirit aquest dret gràcies al capteniment o al caràcter. Com que precisament els catalans no hem demostrat gaire caràcter (ara dic que si, ara faig que m’enfado, ara em faig el satisfet, ara em torno a queixar, ara faig veure que estem units, ara no, etc) potser tenim dret a respecte gràcies al nostre capteniment… però altra volta al DLC:

capteniment

m. [LC] Manera de captenir-se (comportar-se), de presentar-se. Estic molt satisfet del vostre capteniment.

He escurçat perquè ja se sap que quan comences amb el diccionari no pares! Així dons captenir-se és comportar-se. Si recopilem: Demanar dignitat és demanar respecte que ens mereixem, que vol dir demanar un respecte al que tenim dret per capteniment – ja hem descartat que sigui per caràcter – que vol dir que demanem un respecte al que tenim dret per la manera com ens hem comportat o ens presentat.

Dons què voleu que us digui: ens presentem a les Espanyes com uns queixosos que mai estem contents; ens comportem com quitxalla barallant-nos entre nosaltres i a més no sabem ni quin caràcter tenim.  Jo si fos espanyol tampoc no tindria respecte vers el fet català. Nosaltres mateixos hem llançat la nostra dignitat als aires quan vam acceptar un finançament que no tocava, quan ens vam deixar posar les E a les matrícules, quan ens empassem la 3a hora de castellà, quan canviem de llengua davant del nostre interlocutor, quan som molt catalans a casa i espanyols tímids a fora…. i ara a més reclamem Dignitat. La dignitat no es reclama, es demostra.

Atentament,

Vullunfestuc

Potser t'interessarà:

1. Vilafestuc mòbil
2. Electoralisme a Vilafestuc
3. Les eleccions s’acarnissen a Vilafestuc