Nàufrags de Joan Pons
Valoració: 
- Autor: Joan Pons
- ISBN-10:8422649403
- Publicat per: Cercle de Lectors
- Data de publicació: 1993
L’obra El Laberint de les Girafes és venerada com un clàssic universal pels habitants de Vilafestuc. La seva efervescència és aclaparadora i aconsegueix barrejar fantasia amb realisme d’una manera brillant. És per aquesta raó que vam vigilar molt en llegir un altre llibre d’en Joan Pons. No volíem perdre la innocència de la lectura. Volíem pensar que l’escriptura del Laberint de les Girafes era transcrit d’uns textos sagrats més enllà del món conegut. De totes les seves novel·les, Nàufrags probablement és la que té un argument més similar.
Nàufrags és una novel·la anterior i a on ja s’hi pot veure la mateixa estructura que després magnificarà amb el Laberint de les Girafes. Aquí però tot respira un aire melancòlic. Joan Pons encadena la vida d’un poble de Menorca des dels principis del segle XX fins a les acaballes d’aquest i el desenvolupament de l’illa que anomena dels Nàufrags, on n’hi ha més que els que venen amb vaixell. Així Joan Pons, vesteix al voltant d’un poble tot un misticisme quotidià: la gran plaga de grip de principis del segle XX, el naufragi del mercant Général Chanzy, la persecució d’un tresor del rei moro o la capacitat d’un foll per veure el futur s’entrecreuen amb les banyes del pescador, les empreses de l’Hereu d’Algendar o l’inici del turisme i les abocadors d’escombraries.
Els habitants del poble, lluny del tradicional amor-odi que s’atribueix, viuen aquests canvis de forma desencantada, com la d’un nàufrag. Deixen fluir poc a poc el temps descobrint que el segle XX els deixa enrere. Incapaços d’adaptar-se, creuen que l’illa és l’únic emplaçament on la modernitat no arribarà i esperen viure com nàufrags del món, encallats en el passat. Però ni el seu fantasieig melangiós ni els seus intents per sortir-ne els duen enlloc. El segle XX finalment acaba amb la fama de l’illa, on tots els nàufrags del temps s’exiliaven.
Definitivament és una bona novel·la, que a vegades peca de complexitat i et fa perdre. Sobretot quan salta de protagonista enmig d’una història, que tot i que li dona la vivesa del relat oral es fa més difícil seguir per escrit. Per contra, aquesta mateixa complexitat mostra el que és la vida de poble, on cadascú té alguna anècdota, alguna aventura a compartir, formant una xarxa de relacions molt densa i intricada. Però si al Laberint de les Girafes la fantasia desferma alegria, aquí ens porta tristesa i melangia.
Potser t'interessarà:
