Una de les coses que sorprèn quan algú ve a Vilafestuc és el vocabulari. De fet, la vall del festuc i les comarques que en formen part tenen un dialecte propi que no és ni occidental ni oriental: és el dialecte sinusoïdal. Els festucans estem prou orgullosos del nostre dialecte i ens sorprèn que als mitjans catalans prefereixin fer ús d’estrangerismes abans que solucions pròpies de la vall del festuc. Com sempre la llengua del carrer només és vàlida si és llengua dels carrers de Barcelona. Però si s’accepten coses com vàter, futbol, mail o kiwi, perquè no s’hauria d’introduir paraules d’ús a la vall de festuc?

Algunes d’aquestes paraules que mai (o quasi mai) apareixen als mitjans:

Festuc i no el pistatxo de só més estranger. Si, pot ser tant catalana una com l’altra, però com sempre es tria la que s’assembla al castellà abans que l’altra.

Clau de memòria en comptes de pen per la memòria portable que s’introdueix pel port USB.

Àdhuc, en el seu veritable significat, i no a la montillesa de TV3. Quin goig llegir en Pere Calders i descobrir l’ús adequat d’aquest adverbi i la seva vitalitat!

“En comptes de…” per “en lloc de..” Ens fa molta ràbia a Vilafestuc aquesta expressió d’introducció recent a CatRadio.

Conquerir. És un cas perdut, ho sabem, però conquistar no us sona malament?

Des d’aquí no desistim que en un telenotícies, de la mateixa manera que es diu bústia i vorera amb tota naturalitat, algun dia hi apareguin les paraules clau de memòria, festucs o àdhuc conquerir!