Emulsió de Ferro, de Sebastià Jovani

Valoració:

Autor: Sebastià Jovani

ISBN-13:9788498674156

Publicat per: La Magrana

Data de publicació: 2009

COMPRAR BIBLIOTECA Video

A Vilafestuc, com a la resta del món, darrerament hi ha arribat la fal·lera policiaca i de novel·la negra. Quan camines pel carrer principal veus tothom amb el nas enganxat entre les pàgines d’algun d’aquests llibres nòrdics que podrien servir com arma llancívola o de maó d’una paret. De fet, veia tanta i tanta gent emocionada per aquestes històries que vaig apropar-me a la biblioteca d’en Quim de Festuc a la recerca d’alguna història interessant. És allà on vaig descobrir Emulsió de Ferro de Sebastià Jovani. En llengua catalana hi ha poques històries d’aquest gènere. Penso en la Mala Dona i els llibres de Rafael Tàsis i Jaume Fuster com a últims referents, però res més.

Emulsió de Ferro és ben bé una novel·la negra. De fet és tant negra que a la portada hi apareix la foto en blanc i negre d’un corb en una ciutat i s’ambienta en una època (els anys 70) pensats en blanc i negre.  La història segueix els paràmetres clàssics del gènere. S’inicia amb una mort violenta i el protagonista, una mena d’antiheroi es veu immers a la recerca de l’assassí que el portarà a barrejar-se en un món espiral encara més podrit i fosc del que s’hauria imaginat. Enmig d’aquest món hi coneixerà una dona que d’alguna manera tindrà relació amb tot plegat. En històries així no hi pot faltar el comissari de policia que té tírria al protagonista ni els amics estrafolaris que l’ajudaran a superar les proves. Tot combinat amb un rerefons de Gràcia i la música underground dels anys 70. Al final… bé… aquest gènere realment el desenllaç fa honor al seu significat i soluciona el nus de tot plegat en un parell de capítols trepidants.

Però que segueixi els paràmetres clàssics no la fa una mala novel·la, ni tant sols més previsible. Crec, que precisament el que hi busca la gent és aquesta estructura. Volem veure com un protagonista amb molts defectes i alguna virtut aconsegueix descobrir qui és el malvat de la història i alhora mantenir la seva moral entre la bondat i la maldat. A més a més, Emulsió de Ferro està ben escrita. Cada capítol enfoca des d’un punt de vista la història, fent-nos partícips dels seus pensaments i les seves emocions i si cal accelera el ritme amb un parell de diàlegs. El que més em va xocar des de bon principi va ser el seu ús de la llengua. Si us he de ser franc, per norma no m’agraden els llibres catalans que afegeixen paràgrafs sencers en llengua castellana. Trobo que intenten compensar la seva manca de capacitat narrativa amb un intent de donar credibilitat. En aquest llibre, per contra vaig trobar-ho del tot oportú: cada personatge es relaciona amb el seu entorn utilitzant la llengua – o dialecte- corresponent. Tant gitanos, com nord-catalans i espanyols parlen un català i un castellà que s’aproxima a la seva pròpia condició social i sembla fins i tot necessari.

Així dons és una bona novel·la negra. Però no us deixeu enganyar. Aquells fanàtics de Millenium en realitat busquen altres coses que no representen el gènere negre. No és per ells. Ara, els enamorats d’històries del Falcó Maltès o Blacksad acabaran la lectura satisfets.

Només un petit i final incís. El xoc final des del meu punt de vista és massa brusc . Encara que aconsegueix treure’t un somriure i fins i tot pot semblar adient no puc deixar de creure que l’autor s’havia quedat sense idees i ho “mata” (en sentit figurat) de cop. Una llàstima.

Potser t'interessarà:

1. La Bíblia Valenciana a Vilafestuc